Ja hi tornem a ser

Senyores i senyors, quan encara no hem paït tots plegats els resultats de les eleccions espanyoles del passat 28 d’abril, quan aquestes humils ratlles arribin a les seves mans ja haurem encetat una nova campanya electoral; en aquesta ocasió, la campanya de les municipals, i també de les eleccions europees. En aquesta ocasió, doncs, juntament amb els nostres nous alcaldes i alcaldesses, escollirem també les senyories que ens representaran a les instàncies europees.


No cal dir que, si ens remetem a l’històric electoral, al comú del ciutadà, si li ha d’importar un vot, aquest és el vot que decidirà el seu nou ajuntament per al període 2019-2023, mentre que possiblement més d’un ni es dignarà a agafar la papereta corresponent al Parlament Europeu.


Això ve a ser una mica com el que venia passant històricament a les eleccions espanyoles, que molts agafaven la papereta del Congrés, i en canvi, passaven olímpicament d’agafar la papereta del Senat.


Doncs bé, caldria que tothom tingués ben clar que les Europees importen i importen molt, ja que no hi ha reglamentació en el nostre dia a dia que no estigui vinculada a alguna normativa o directiva europea i, a més, amb l’amenaça de l’extrema dreta campant arreu el continent, cal fer els màxims contrapesos possibles, per no parlar de la necessitat d’estar, com a poble català, ben representats a Europa, si volem que algun dia no facin la vista grossa davant del que hem passat i estem passant. 

En definitiva, ja sabem que és pesat, però cal votar a les dues urnes.