Entaulats

Quan s’acaba l’època de les calçotades vallenques i ja ben catalanes, comencen les graellades, les carns a la brasa, les trobades de dissabtes o diumenges al camp, prop d’una ermita o una zona lúdica i d’esbarjo. No hi poden faltar les taules de pícnic de fusta o pedra, i els espais habilitats per fer foc, sempre amb precaució.


Si volem fer la costellada, dies abans hem hagut de planificar quants serem per anar a comprar la carn, les botifarres, les patates o altra verdura per fer-la a la brasa, el pa de pagès llescat que torrarem al moment, l’oli d’oliva… i tot el que picarem abans, mentre anem preparant-ho tot: patatetes, olives i fuet, potser. Tothom té el seu lloc de referència on anar a fer la graellada festiva.


  L’equivalent al País Valencià és la ja tradicional i establerta paella dels diumenges. A l’hortet, a l’ombra, a la terrasseta de casa, o al jardí, i passar tot el dia cuinant, menjant, conversant i rient. Fa anys vaig participar en una d’aquestes paelles, vam anar a un poblet de l’Horta valenciana, allà tenien un tros uns amics, una caseta petita i bufona amb un porxo que albergava una taula extensible que ens va acollir a tots. Els companys van anar arribant, els amfitrions havien començat a preparar-ho tot: ingredients tallats, foc encès, paella en procés. Del vermut inicial, vam passar al plat principal. Ens van explicar que molts es mengen l’arròs directament de la paella, i amb una cullera. Però vam preferir posar-nos-en als plats. Parlaven dels diversos tipus d’aigua que hi ha a València i a Catalunya, el temps de cocció de l’arròs que calia assegurar per a cada tipus, i que la durada també depenia de la varietat arrossera triada.


  En una altra ocasió, eren uns valencians els que pujaven al Principat a cuinar la gran paella. I sabeu què portaven amb ells per tal d’elaborar-la? Dues garrafes grans d’aigua de la que raja prop de València, perquè ells volien que el dinar resultés tal com ells sabien que havia de quedar, i no es refiaven del tipus d’aigua que es trobarien en una altra contrada. I és clar, per a uns valencians com ells, l’arròs havia de sortir perfecte, i no es podien arriscar.


Un altre any no va ser en terres del sud, sinó insulars, quan vam poder gaudir de ben a prop d’una gran celebració mallorquina, en aquest cas. Eren les festes de Sant Antoni, a principis d’any, ens van convidar uns amics a visitar Pollença i Pobla, on les torrades populars diürnes i de vespres, amb focs a terra i tot, eren a l’ordre del dia. Allà es combinava la carn, les costelles i botifarres, amb sardines i d’altres menjars, mentre es baixava el pi a la plaça.


A aquestes alegres celebracions de camp i de muntanya s’hi sumen, per tot el país, les sardinades populars, sobretot en els pobles i ciutats al llarg de la costa; les cargolades a les terres de Lleida, i els àpats temàtics ja sigui a porta oberta o tancada: per exemple, l’anual sopar medieval de Montblanc, el pícnic modernista de Terrassa, els àpats renaixentistes de Tortosa, la ja esmentada calçotada vallenca o tants d’altres.


Els dies de festes majors també ens brinden l’oportunitat de gaudir d’aquests moments compartits, en les programacions no hi pot faltar un dia i una hora destinats a aquests dinars o sopars. Un espai ampli, amb taules llargues, cobertes de blanc, amb aigües i vins, amb un primer plat  i un segon que s’està preparant ben a la vora. A vegades hi ha algú que va servint, d’altres ens aixequem i fem cua per rebre la nostra porció. I unes postres dolces, en aquestes ocasions, estan gairebé assegurades.


Un dels punts més divertits d’aquestes trobades col·lectives és que sovint no saps qui tindràs al costat; i això és un punt positiu, perquè et permet conèixer persones que possiblement no hauries conegut mai d’una altra manera. Hi vas parlant, i en un context distès, la conversa flueix, la majoria de gent està oberta a anar explicant anècdotes, històries... 


Aquests àpats, si es repeteixen any rere any és precisament pels bons moments que fan passar. Així, ja siguin graellades, torrades, paelles o dinars populars, gaudim dels mesos que venen delectant-nos dels moments compartits.