Ja són aquí

L’altre dia estava amb el meu gat per casa tot preparant-li menjar, perquè resulta que tinc un gat que té molta gana i de sobte em vaig adonar que sí, que realment ja són aquí.


Jo, que em disposo a servir el menjar al pobret fill meu, tot content mentre refregant-se per les meves cames mirava el seu bol, on jo havia de dipositar-li el menjar, de sobte no em va costar gaire de confirmar que les mosques ja són aquí: almenys, a casa meva.


De moment només me’n vaig adonar de la presència de dues o tres, res d’inquietant si tenim en compte l’allau de l’estiu passat i el festival que es van brindar a costa meva, talment com si d’una localitat turística farcida de turistes es tractés.


Amb dues o tres, doncs, ni el gat es va immutar i ràpidament es va disposar a menjar el que un servidor li havia servit. I amb el gat ben distret en la seva feina d’endrapar, i com a prèvia a prendre mesures més dràstiques, ja que encara no fa prou calor, vaig agafar la clàssica pala de plàstic per començar l’aniquilació d’aquestes dues o tres mosques. Finalment, en vaig matar dues mentre el gat continuava menjant.


I bé, amb les mosques ja aquí, els he de recordar que un servidor també fa ben poques dates que va encetar la temporada del mosquit i ja m’he hagut de gratar diverses vegades, i això que només som al mes de maig. Però en fi, misèries d’insectes i d’un gat afamat mentre la campanya electoral continua. Espero que s’acabi tot això electoral ja ben aviat i que les mosques i mosquits, si pot ser, siguin benèvols, enguany.