Porta oberta

El Dimoni sempre té coses ben traïdores, i de fet, per fer el mal arreu, la traïdoria és l’element bàsic per agafar la víctima força desprevinguda. Ara, d’uns dies ençà, i sembla que no té remei durant bastants dies més, sembla que el “pájaro” s’ha deixat la porta oberta de l’infern i els que som aquí, en aquesta vall de llàgrimes, hem d’aguantar el que no està escrit per fer-nos passar aquesta calor, mai més ben dit, de mil dimonis.


Al senyor Dimoni es veu que li van canviar una de les portes que dona a l’infern fa uns dies, però resulta que el pany d’aquesta porta no era de fabricació europea, sinó xinesa, i de molt baix cost, i segons indiquen diverses fonts, la porta no tanca bé i és clar, els que som a la vall dels mil-i-un plors ho estem passant fatal perquè l’escalfor de les fogueres eternes ens estaborneix, i més encara als qui per decret hem de continuar produint per fer gran el país. Sort, senyores i senyors, que jo tinc un aire condicionat de cal déu i mentre soc complint amb les meves obligacions, no em venen els danys col·laterals que una porta de l’infern estigui oberta.


Em consola saber, però, que les ànimes pecaminoses que habiten els baixos fons de l’infern tenen una mica de moratòria en els graus de càstig calorífic que se’ls aplica gràcies que a ells els entra en forma de corrent l’airet que ens treuen als de la nostra vall de llàgrimes. Però escolteu-me, no cal tenir pena, que torni a tancar el maligne la porta de l’infern i que ens deixi dormir una mica bé, que ens doni treva, que si l’hem d’anar a veure quan Nostre Senyor ens cridi a la seva glòria, ja en passarem prou, de calor, als seus dominis.