Els fills

Hi ha una sèrie de llibres de maternitat i criança que per a mi són de capçalera. Recordo quan estava embarassada de la meva filla que vaig descobrir una curiositat insaciable per saber més i més sobre el procés d’embaràs i part, sobre el desenvolupament dels nadons, lactància, primers aprenentatges i moltíssims interrogants que se’m formulaven sobre aquests temes. 


Hi ha preguntes que fins que una persona no està en aquesta situació no es planteja abans. De fet, hi ha qüestions que passen totalment inadvertides o no s’hi ha donat mai importància, fins que és una mateixa que s’hi troba, i llavors tot agafa una nova dimensió.


Quan va néixer la meva filla, al cap d’un mes de començar a portar-la en braços, de mirar-la constantment, d’acaronar-la, em van arribar dos llibres a les mans que són per a mi dels imprescindibles: Omple’m de petons i Un regal per a tota la vida, tots dos del pediatra Carlos González. Són dos llibres que em van ajudar enormement a entendre tot el que passava, em donaven respostes científiques i biològiques a les preguntes que tots els pares es poden formular. Dos llibres ben documentats i escrits amb un estil planer i un lleuger toc d’humor. Dos llibres que poden salvar molts pares, perquè són plens de sentit comú i et fan tocar de peus a terra. Els motius dels plors, l’anar en braços, el contacte, la presència de la mare i el pare, entendre la manera com dormen els nadons, entendre la lactància materna, entendre la perspectiva dels nens, valorar el seu amor incondicional... Quina sort que l’autor va publicar aquests llibres, tan necessaris, que ja són clàssics de referència.


Entre moltes qüestions s’hi tracta el tema del plor: Els nadons ploren per sobreviure, quan les seves necessitats no estan cobertes: contacte, menjar, dormir, silenci, tranquil·litat, por, soledat, fred, calor, cansament, malaltia... i quan la mare no hi és. Així hem pogut sobreviure com a espècie. Per tant, un plor sempre s’ha d’atendre. Donar una resposta adequada a una necessitat és un dels passos per crear un bon vincle entre pares i fills. I un bon vincle és important per a tot nadó, primer per sobreviure i després per un bon desenvolupament.


I per què volen anar sempre en braços, els bebès? Doncs per la seguretat que els dona. Els braços són una petita llar, plena d’escalfor, carícies i amor. Prop de les veus de referència. És per aquest motiu que, sobretot els primers mesos de vida però també més endavant, el nadó necessita els braços, bàsicament de la mare, que és amb qui primer forma el vincle, i després del pare o de persones que ja conegui i amb qui també pugui tenir vincle, com les àvies i avis. Per això, en general no és una bona idea voler agafar en braços nadons d’altri, només perquè ens fa il·lusió. Fer-ho no és necessitat del nadó, sinó nostra, i per tant és millor evitar-ho.


Un llibre que vaig començar a llegir abans, durant l’embaràs, va ser Què es pot esperar quan s’està esperant?, que es veu que és un best-seller dels Estats Units, perquè dona resposta a una exhaustivitat de situacions, moltes de les quals no passaran, però per a qui té afany de coneixement és molt complet.


Durant l’embaràs també vaig conèixer el llibre Vincles, d’Àngels Torras i Míriam Tirado. A través dels seus capítols es donen idees per valorar el procés tan especial que s’està vivint, amb exercicis per ajudar a crear el vincle, i es complementa amb l’experiència de les autores i entrevistes a mares i pares. La mateixa Míriam Tirado ha publicat fa uns mesos un segon llibre sobre el torrent d’emocions intenses i el canvi brutal que té lloc en les mares quan viuen la maternitat a flor de pell. Aquest títol ja reflecteix la força de les sensacions que descriu: el desig de la maternitat, la intrínseca protecció al nadó, la metàfora d’estar dins d’una centrifugadora, els equilibris laborals, la parella, l’acompanyament d’emocions... Quan es va llegint constantment es pensa “exacte, cert, i tant...”.


La curiositat i les ganes de continuar sabent més i més d’aquesta àrea tan essencial en la vida continuen. I aquests són alguns llibres de referència. La meva curiositat o ganes de saber més d’aquestes qüestions essencials en la vida continua intensament. I els llibres també hi acompanyen.