Som pitjor que la pesta

Senyores i senyors, he de reconèixer que cada dia que passa em fa més vergonya pertànyer a aquesta espècie anomenada humana; bé, això d’humana devia ser un afegitó d’algun il·luminat en algun moment del temps, perquè si d’humà se’n deriva humanisme, humanista… doncs francament, no ho sé pas, penso que no ens correspon. Som, penso, de fet, pitjor que la pesta, ja que per allà on passa aquesta espècie nostra no torna a créixer l’herba o inclús pitjor, crema tota.


Vivim talment com si no hi hagués un demà i cada dia són més els desgraciats als qui se’ls fa més llarg que un mes passar un simple dia, mentre que una minoria, els qui tenen tres quartes parts dels diners mundials, viuen fins i tot com si tot el que acumulen, que necessitarien unes quantes vides per gastar-s’ho, s’ho poguessin endur a l’altre barri. De fet, no conec cap banc que es digui Banca Celestial, o Banca del Senyor… El més semblant podria ser la banca relacionada amb el Vaticà, però bé, també està dirigida per humans que acaben per no endur-se res tampoc a l’altre barri, on es veu que hi ha un sant Pere que distribueix les estances.


Però tornant a l’espècie humana, som pitjor que la pesta, com he dit, perquè per exemple, som els únics habitants d’aquest maltractat planeta que destruïm allò que ens acull, que ens dona vida; que matem no per gana sinó per plaer; que posem el peu a l’espai i ja l’omplim de merda; que saturem de plàstics els oceans o que cremem el nostre pulmó per aconseguir diners amb plantacions ni que no puguem respirar, i així, sumant, sumant fins a l’autodestrucció.