Fins fa no gaire temps pensava que el tema de les mosques era cosa de l’estiu, quasi de temps tropicals. Senyores i senyors, reconec que potser no en sabia prou, de tot plegat. I és que a la meva vida quotidiana el canvi climàtic se m’ha fet avinent i ho noto en aspectes com ara els insectes.

Abans, quan hom era més jove que ara, i que consti que cal reconèixer que soc un portent a l’hora de conservar aparent la joventut, el tema de les mosques era tema de l’estiu i com a molt tard, fins a finals d’agost o a l’acabar el veremar. Ara no, al meu apreciat poble, i comptin que ja anem cap a meitats d’octubre, torno a tenir per casa l’allau de mosques que tenia en ple mes de juliol; un disbarat de coses que volen i es foten contra el menjar del meu gat; contra la meva intimitat via braços, cames, cara… contra el descans pacífic de ma mare i no sé què més. Però per què les mosques no emigren com fan les pobres orenetes, que al contrari de les mosques, diuen que si fan un niu en una casa, es pot considerar com a beneïda?

La mosca no té gràcia; no li trobo, tot i que Nostre Senyor sap per què posa les coses al món, cap utilitat. Bé, tampoc la raça humana tenim cap utilitat tret de la de destrossar l’hàbitat i el que ens dona de menjar, però la mosca, el que se’n diu la mosca, senyores i senyors, ja m’explicaran.

I finalment, havia fet una treva amb els pobres mosquits, que comparats amb les mosques deia fa setmanes que s’havien portat bé amb mi; doncs tot ha estat arribar a l’octubre i torno a estar marcat pels mosquits. El món a l’inrevés i una mostra més del canvi climàtic a casa meva.