na setmana després de l’aiguat i havent interioritzat la dimensió de la tragèdia, hem pogut agafar una perspectiva més serena dels desperfectes que va causar la riuada de la nit del dimarts 22 d’octubre. Per això, podem fer-ne una primera reflexió i projectar-nos cap al que hem de fer en l’esdevenir. En primer lloc, lamentar les víctimes mortals, que avui ja són tres, i els desapareguts que en resten i prendre consciència dels importants danys causats a cases particulars, segones residències, negocis, centres educatius, masos, hortes, comunitats de regants, camins, ponts i xarxes de comunicació. En la curta durada d’una setmana, podem observar que aquesta riuada de Sant Marc ha estat més violenta i agressiva que la recordem anteriorment del 1994. El riu no tardà sis hores a incrementar el seu cabdal, com passà 25 anys enrere, sinó que ho feu en un quart d’hora; així, també el descens de l’aigua fou immediat, i tanmateix el mal ja estava fet. A l’estació fluvial del pont de la fusta la línia del cabal fou 1,75 m més elevada que a l’any 1994 i això que no va baixar gens l’aigua el riu Anguera.

Al terme de Montblanc, la malvestat començà en el pont de la font del Bolovi, que l’Ajuntament construí després de la riuada de Sant Tomàs el 1994, i continuà d’una forma molt violenta a l’espai del Pont Vell —on s’emportà casetes de l’Horta del Miracle, xemeneia de la Bòbila, xalets com el de Cal Escorça i jardins al voltant de la zona habitada. A més, molts baixos de les cases quedaren afectats per l’aigua i el fang. De les peixeres de l’Horta Sobirana i de l’Horta de la Parellada no en queda res, i la peixera de l’Horta del Miracle, en canvi, encara que en part esventrada, es manté en peu.

Riu avall, tampoc queda res de la peixera de l’horta de Vilasalva; la peixera de l’horta de la Sallida està esventrada per la banda de Montblanc, i les peixeres del Molí del Celdoni i de la Farga han aguantat i ha quedat un gran llac a la seva part superior. De les peixeres de Llorac i Vilaverd amb el seu sifó, fins a la data no en sabem res. Aquest cap de setmana s’anirà a la zona a comprovar-ne l’estat. La tasca de refer peixeres i síquies serà ingent i quan baixi el cabal del riu haurem de començar a avaluar els desperfectes i tornar-ho a refer, ja que les hortes formen part del paisatge de Montblanc.

El Pont Vell, malgrat que en els últims anys hem fet espais verds al seu voltant amb l’adquisició de finques, magatzems i hortes, el nou espai fluvial no fou suficient per encabir tota l’aigua que baixava de la riuada, i influí molt que totes quatre arcades del pont quedaren obturades per gran quantitat d’arbres, canyes i vegetació. Caldrà replantejar, amb més ambició, aquest espai i tornarem a refer el nostre Pont Vell, un dels símbols més preuats de la Vila Ducal. 

Aquest indret tan pintat pels nostres artistes, Maties Palau Ferré, Ismael Balanyà i Pepe Martínez Lozano i que altres generacions joves l’han pintat i el seguiran pintant en un futur, perquè la voluntat de Montblanc és tornar a refer tot el que la riuada ens ha manllevat. 

Seguint el curs del riu, el pont del Molí del Pas, que va es reconstruir l’any 1994, també ha desaparegut, i n’han quedat només els estreps i la pilona central. Haurem de veure si es pot reconstruir en un altre format o fer-hi una passarel·la per a vianants, ja que des de l’any 2000 tenim el nou pont d’accés a Prenafeta com a continuació de l’avinguda Dionís Mestres.

Ara és l’hora d’arromangar-se, com estem fent, institucions, famílies, empreses, negocis i pagesos per refer les ribes del Francolí, però haurem de tenir en compte una nova cultura sobre els rius, una cultura en què tinguem cura de no envair urbanísticament la llera del riu i que mantingui sense arbres el cabal mig del Francolí. Crido, doncs, com a alcalde de Montblanc, a aquest esforç i en el transcurs d’aquest cap de setmana llarg demano que tots els que puguem exercim el voluntariat, ajudant a acabar de netejar les cases del voltant del Pont Vell en la neteja dels soterranis i plantes baixes. Ara ja no hi haurà maquinària pesada i es podrà realitzar amb més seguretat. A més, també animo a participar en aquest moviment de Riuada Solidària, que entre tots els pobles de la Conca de Barberà hem de fer pinya.

Per acabar, permeteu-me que faci un agraïment als voluntaris: Protecció Civil, Bombers, treballadors de la brigada municipal, l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, els tècnics municipals, la Guàrdia Urbana, els regidors/es, i les empreses que col·laboren i col·laboraran a minimitzar els estralls de la riuada de Sant Marc. I també creiem que tenim ben encarrilades les negociacions amb les diferents institucions perquè els afectats —als quals envio una forta abraçada—, ja siguin famílies, particulars o institucions, puguin accedir al màxim de subvencions i ajudes per reparar els danys de la riuada i, si pot ser, aproximar-nos tot el que puguem a la totalitat dels desperfectes. 

Atentament, el vostre alcalde