Senyores i senyors, resulta que en la cimera del clima que s’està vivint durant aquests dies, almenys mentre escric aquest humil espai setmanal, no s’està arribant a cap acord, almenys, tal com es comentava dimarts. Bé, vaja, ja m’explicaran, senyores i senyors, quina sorpresa de titular.

Un servidor fa molt de temps que creu en la llei kàrmica i lògicament no poden arribar a cap acord, les delegacions participants, igual que no s’ha arribat a cap acord significant o que algú hagi complert en les cimeres anteriors. Només hem de veure en aquesta ocasió que els màxims matarifes del planeta no hi són presents i les economies emergents, que sí que hi participen, diuen que nosaltres ja ens hem menjat molts bistecs fins ara i que ara els toca a ells viure sota núvols de porqueria, agafar colesterol a sac i que l’arròs blanc i la bicicleta ens els quedem nosaltres.

I és clar, kàrmicament el Primer Món estem pagant el 
que hem fet, igual que els estats paguen el mal que han fet des de la seva creació, i per tant, estats i humanitat estem cridats a desaparèixer per 
deixar que el món es regeneri, com així ho van fer civilitzacions passades. I aquí  sí que la destrucció no mirarà si som països del Primer o del Tercer Món, ja que la població dels països desenvolupats és del Segon Món  i una minoria elitista que governa el globus és realment Primer Món.

En fi, que vagin fent, almenys la cimera serveix perquè les tribus indígenes participants muntin com una mena de parc temàtic perquè els nens, nenes i joves puguin pujar fotos a les 
diferents xarxes socials.