Senyores i senyors, la setmana passada ja els anunciava que aquella cimera del clima que se celebrava a Madrid acabaria en res, i finalment, a què no ho endevinen? Ha acabat en res; i és que estava cantat que les grans corporacions posarien tots els entrebancs perquè, una cimera més, no en sortís res en clar; igual com veiem que quan l’ONU clama al cel no passa res, absolutament res.

Aquest món nostre només es mou pels diners, igual que, per exemple, si anem cap al món del cotxe elèctric, és perquè les grans corporacions esperen fer grans negocis amb els minerals que fan possible la fabricació de les bateries i alhora tenir via lliure per construir més centrals nuclears i tot el que convingui, això sí, amb un estol de color verd, que sempre queda molt bé. 

Tanmateix passa amb el tema dels artefactes electrònics que portem a les butxaques i els tenim a tot arreu, funcionen també gràcies al gran negoci dels minerals i després en llencem les restes a qualsevol racó de l’Àfrica, perquè al Primer Món diem que som verds; i així podríem anar seguint amb la dramàtica llista d’aquesta humanitat que, com els deia la setmana passada, des del punt de vista kàrmic està condemnada a la desaparició, tal com ja han desaparegut altres civilitzacions anteriors a la nostra.

El negoci verd farà caure governs i farà esclatar més tribus i pobles indígenes, però nosaltres endollarem els nostres cotxes. Mentrestant, amb el petroli anem igual o pitjor, mantenint-ne les dictadures productores o explotant el subsol i enverinant aigües 
subterrànies; però vaja, anem fent cimeres patrocinades per qui ens permetrà endollar el cotxe.