Senyores i senyors, sempre m’he preguntat el perquè en una època en la qual teníem les millors carreteres, autopistes i inclús camins asfaltats, hi ha la moda aquesta que malauradament em penso que ha vingut per quedar-se, que la gent es compri cotxes tipus tot terreny, els anomenats SUVs, o directament tot terrenys, quan des de fa anys el major ús que se’ls dona o donava era portar els nens a escola.

Sí, fa temps que sembla i semblava que els nostres infants visquessin en una tribu enmig de la selva i que per això fos necessari un tot terreny per portar-los a escola; per no parlar de l’espai d’aparcament que aquestes bestiotes de cotxes ocupen a la ciutat. Talment, penso que haurien de pagar un impost extra amb coeficients basats en les mides del bitxo en qüestió i no s’hi val, per immoral, que hàgim de veure anuncis publicitaris de SUVs, amb consideracions sobre el seu estil o vocació urbana. 

Amb el temps, però, un servidor, que condueix un utilitari, com està manat, s’està adonant de la lenta però inexorable degradació de l’asfalt de les vies interurbanes per les quals circula. De fet, en el meu camí cap a la feina, per exemple, ja s’ha convertit en una mena de distracció l’anar comptant els sots i clots que un servidor troba a la carretera i que és clar, amb els dies, un aprèn a esquivar. I més fort encara, senyores i senyors, és que cada dia en van apareixent més, o esquerdes, també. De fet, ja fa temps que no veig cap camió ni brigada arreglant l’asfalt deteriorat, però això sí, fem noves carreteres. En fi, que com la degradació continuï, ens haurem de mirar un SUV, o no.