La setmana passada iniciàvem una sèrie de quatre articles per fer una pinzellada panoràmica a L’aiguat de Sant Marc (Escarritx Literari, 2019), el llibre solidari de la riuada del Francolí que és, al mateix temps, un bon aparador del moment actual de les lletres de la Conca de Barberà. 

Si en l’article anterior havíem parlat de les creacions de Marta Roig, Anna Maria Román, Sílvia Roselló, Maria Antònia Teixidor i Ana Navarro, seguim ara amb uns quants autors més, per ordre d’aparició a les pàgines del llibre: Carme Romia i Agustí plasma en els seus versos “Aiguats a Montblanc” la continuació poètica dels seus dos recents poemaris Blaus de llunyania (Quorum llibres, 2017) i Pensaments intermitents (Quorum llibres, 2018). La doctora en Ciències de l’Educació, psicòloga i pedagoga, destaca el paper de la lluna —absent de la desfeta—, la fressa i els batecs quan l’aigua cau sense cap mesura. 

Judit Queralt Farré. Ara que tot just s’estan fent les presentacions de Lletres d’Emprius (Drudis i Virgili Editors, 2019), el poemari de l’autora de Barberà de la Conca, la poetessa ens ofereix a “Pont Vell”, uns versos que contraposen la suavitat de l’aigua serpentejant del Francolí de sempre, amb el rugit desolador del 22 d’octubre, esberlant el cos i amortallant futurs.

Josep Civit Mateu ens ofereix un nou tast de la seva poètica, que al 2019 va afegir un nou guardó a la seva trajectòria literària de més de 14 llibres: el Premi de Poesia Jordi Pàmias de l’Ajuntament de Guissona per l’obra L’agulla al paller. No feia ni un any que Civit Mateu havia obtingut també el Joan Llacuna 2018 d’Igualada. En aquesta ocasió, amb el poema “Lletres a un pont”, ens obsequia amb tota la tendresa del món embolicada amb paper de plata.

Pau Civit i Poblet. Blancafortí de naixement, el president de l’Escarritx explora en el seus versos “Pont Vell” la pètria espinada de sobris carreus que guarden al llom les petjades dels Lascaris. Una bona ocasió per recuperar el seu poemari Banyat el lila (2014).

Ser Oli elabora un poema amb molta música: “Rock ‘n’pont”. En realitat es tracta —com reconeix ell mateix— d’un blues dedicat al Pont Vell, on explica al pont que “si poguessis veure / quants ulls t’han plorat / hauries d’asseure’t / i quedar-te assegut”. Podeu escoltar l’actualitat literària de la Conca a través de Pàgina 107, el programa que condueix juntament amb Josep Civit a Ràdio Montblanc.

Natan Tatan Tarragó Terradellas il·lustra el llibre amb un dibuix “pell de préssec” que segueix la seva línia creativa que vam retrobar a la V Jam Poètica dels Països Catalans que va tenir lloc a primers de desembre i en la qual tots els participants van poder gaudir d’una litografia numerada de l’autor.

Axeran Pascual, de tan sols deu anys, en fa tres anys que recita poemes a la Vila Ducal, i en el seu text ens parla de les llàgrimes rodones i pures de dolor infinit, d’aquelles imatges tan dures i, al mateix temps, expressa la seva voluntat de recuperació perquè Montblanc i llur pont tornin a resplendir.

Alexandre Pascual rememora l’impacte profund que als seus catorze anys li va suposar l’aiguat i desitja que Montblanc torni a ser un (Mon Ben Acabat), inspiradora i bressol de pedres mil·lenàries, de bellesa i d’un pont que emmiralla.

Joan Rendé Masdeu escriu un text especialment emotiu, sobretot tenint en compte que l’aiguat va endur-se precisament el celler familiar de l’Espluga de Francolí. Després de 25 anys vitivinícoles, les mostres d’afecte no es van fer esperar i la iniciativa “Vi de fang” —les ampolles recuperades de la destrossa— va ser una molt bona idea. A “Rovinada”, el que ha estat director de l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès ens detalla aquell vespre de tardor a partir d’un dels arbres arrabassats i emportats per la riuada que sentia cruixir les arrels.