I avui, la quarta entrega d’aquesta síntesi panoràmica dels autors vinculats amb la Conca de Barberà que l’Escarritx Literari va convidar a participar en el llibre L’aiguat de Sant Marc (2019), la publicació solidària de la riuada del Francolí.

Què trobarem a les seves pàgines? Fem-hi un cop d’ull!

Montse Bosch-Saumell no s’oblida de totes les pèrdues que va causar l’aiguat: “El riu s’havia endut la pell i el vestit de festa a què estàvem avesats: cases de vida i llogarrets d’estiu, fragments de masos i bocins d’estances, pallisses, marges i coberts de camp; locals de lleure, llocs d’aventura i de descans.” A “Les ànimes que són dins el riu”, l’autora precisa aquella memòria i vivència humana que tots compartim.

Roger Galofré Mercadé posa en valor la resposta de la ciutadania davant dels efectes devastadors de l’aiguat. Així, a “Mira, deixa’t d’històries”, el vallenc destaca que “no hi ha força més increïble que la que surt del cor de les persones i que, si ens ho proposem, podem aconseguir el que vulguem”. Amb aquest exemple, podem plantejar-nos nous reptes de futur!

Jaume Ferrer i Puig ens parla, en primera persona, d’aquells jorns de joventut camí al col·legi de la Mercè i a l’antic institut de batxillerat que permeten a l’autor copsar el paper del Pont Vell en un imaginari montblanquí que el doctor en filologia ha estudiat bé al llarg de la seva producció acadèmica, com a Josep Maria Poblet: periodisme i acció (PAM, 2018). Quan a “Els ulls del temps” el professor de literatura ens parla de contraforts i de locus amoenus, ens parla d’uns paisatge comarcals que ja no seran com eren.

  Carme Martí ens trasllada a les pàgines de “L’arcada i la memòria” a les vacances de la seva infantesa, fent el trajecte des de Montblanc a l’Espluga de Francolí, on l’escriptora es quedava uns dies a casa la iaia. És aquesta vida a pagès que totes les criatures haurien de poder tastar i que podem descobrir també a El camí de les aigües (Ara Llibres, 2017), una història de paisatge, gastronomia i sentiments que cal llegir.

Jordi Cartanyà ens convida a endinsar-nos en un relat colpidor de pluja, quilòmetres i possibilitats de redreçament. Així, a “El sentit de la vida”, el periodista crea una ficció d’anades i tornades, de bicicletes, possibles refugis i tendes de campanya contextualitzada en un repic de gotes, en una pluja viscuda a l’Espluga de Francolí.

Josep M. Vallès i Martí recrea una conversa entre un avi i una neta, a través de la qual es van presentant els records memorialistes dels aiguats que van transmetent-se de pares a fills. D’aquesta manera, a “Aiguats”, l’escriptor i exalcalde de l’Espluga de Francolí ens porta al present els aiguats del 1874, els del 1920 o els de 1930: “Sembla que va parant de ploure, però se sent una remor esgarrifosa.”

Josep Maria Sans i Travé ens llegia, a l’acte de presentació del llibre al Museu Comarcal de la Conca de Barberà, l’article que havia elaborat per al volum: “El Pont Vell de Montblanc.” En aquest, l’acadèmic iniciava el text amb una declaració d’intencions que no pot deixar indiferent: “Soc de Solivella i per això mateix em sento també de Montblanc. És una pertinença personal de tipus moral que no té el seu reconeixement administratiu.” Un text de rovinades, d’històries mil·lenàries i de templers i hospitalers que val molt la pena.

Joan Fuguet Sans destaca a “Sobre la llera de l’Anguera al Molí de l’Amorós” les Jornades d’Identitat Comarcal que va organitzar el Centre 
d’Estudis de la Conca de Barberà l’any 1982. “A partir d’aquelles Jornades es va prendre consciència de la importància de netejar i, sobretot, preservar la flora de vora els rius”, explica l’historiador de l’art de Barberà de la Conca, tot aportant conclusions i propostes.

Déu n’hi do la diversitat d’articles, propostes i relats que hem anat comentant al llarg d’aquestes setmanes. Divendres vinent acabarem aquesta sèrie amb els darrers articles del llibre. Bon cap de setmana!