Senyores i senyors, tots plegats ens hem begut l’enteniment amb el tema del diantre de coronavirus. I si tot això ho barregem amb el pesat ja tema del Mobile de Barcelona, llavors sí que, apaguem els llums i anem tots plegats a jeure.

I és que el reguitzell constant d’empreses que han anat desertant de la seva participació en el Mobile, que se suposa que s’hauria de celebrar a finals d’aquests mes de febrer, és per riure i demostra el nivell de paranoia en què tots plegats vivim instal·lats. I ja em diran si no creuen que aquest congrés de la telefonia mòbil no està maleït, almenys des que se celebra a Barcelona. Aquest era un any en què no hi havia convocada cap vaga coincidint amb el congrés, ni de taxistes ni de ningú, i quan tot semblava que aniria rodat, va i apareix aquest virus en forma de corona; ja m’explicaran.

I és clar, sembla que aquella senyora que va jurar que intentaria endur-se el Mobile cap a Madrid tingui realment dots de xaman o alguna cosa semblant, perquè francament, des que va fer les polèmiques declaracions, mediàticament no ens hem tret del damunt el tema del Mobile, i mediàticament també ja fa veritable riure la importància que se li està donant al congrés aquest. Coronavirus a banda, ningú diu que el tema dels salons d’automòbils o congressos on es mostren els darrers productes van a la baixa arreu, ja que avui dia no és pas necessària la presència física dels nous productes ni tampoc estem a l’època dels xarlatans, venedors del que sigui cara a cara. Però sigui com sigui, tots plegats vivim en una paranoia.