Senyores i senyors, els catalans tenim una sèrie de defectes, com també tenim tot un seguit de bones virtuts. Un dels nostres defectes, que ens ha vingut induït pels diferents devenirs de la història, és que tenim la síndrome del gos maltractat. És a dir, anem sempre amb la cua entre les cames, fent cas d’un amo que no té cap mena de por a ataconar-nos quan a ell li sembla.

Ara estem tots perdent el cap per formar una mesa de diàleg, de la qual ja se sap que no en traurem res, mentre els bascos rebran aviat la transferència de la competència en seguretat social. I és que quan no ens han tirat bombes i s’han assegut a negociar amb nosaltres, històricament no s’ha acomplert cap dels acords assolits; i és clar, senyores i senyors, ens pensem que ara complirien els acords a què arribéssim en aquesta mesa de negociació?

Vam marcar un abans i un després amb l’1 d’octubre, quan vam treure la cua d’entre les cames i vam mirar de fit a fit el nostre amo i el vam posar en una paradoxa de la qual només va sortir l’ús de la força i una vegada més en la nostra història la supressió de les nostres institucions d’autogovern.

Cal que ens comptem, però tinguem clar, senyores i senyors, que d’aquesta mesa de negociació no en sortirà res de res, pel que fa al dret d’autodeterminació. A més a més, a Europa, si alguna autodeterminació els interessa és la d’Escòcia, ja que és lògic que després de la marxa del Regne Unit estiguin interessats a ampliar la influència a les illes amb la unificació d’Irlanda i la independència d’Escòcia.