Després d’unes setmanes en què els epidemiòlegs i especialistes pensaven, proposaven i compartien, amb uns temps record, tot allò que seria necessari per poder superar una situació d’excepcionalitat que ningú recorda haver vist mai aquí -com a mínim des de la grip espanyola de 1918- sembla que la desescalada hagi suposat un canvi de paradigma.

De la mateixa manera que des del sofà tots som els millors entrenadors del Barça i tots haguéssim marcat aquell gol que va sortir fora (quan hi havia futbol), hi ha una certa sensació que tots ens creiem, ara, els metges més avançats, encara que sabem que automedicar-se no és bo.

 Hem llegit les recomanacions bàsiques, hem vist l’entrevista de l’altre dia per televisió on ens alertaven que encara no podem donar la pandèmia per superada, encara que vagi de baixa, pel risc de rebrot, però el sol i el bon temps s’apoderen de la nostra voluntat. Que és primavera, i d’aquí no res, serem a l’estiu!

Sí, les plantes floreixen de mil colors, i els arbres són ara més esplèndids que mai. El cel és avui menys contaminat que uns mesos enrere i tots volem anar a redescobrir els paisatges que l’espai d’El Temps del Telenotícies de TV3 ens mostra cada dia gràcies a reporters anònims que ens apropen el bo i millor de cada població.

Segurament per tothom és més senzill complir un confinament total que una desescalada progressiva, però el cert és que ens hem d’anar adaptant a les diferents circumstàncies, sense voler estirar més el braç que la màniga, sense haver de córrer massa ara, per després haver de tornar a fer pastissos cada tarda, si és que mai torna a haver-hi llevat a les prestatgeries de les botigues.

Que encara que fa un any vam fer un màster accelerat d’advocacia -ara ja en coneixem tots els conceptes clau-, pocs mesos enrere un altre de climatologia i geografia de rius i valls, i ara estem avesats a l’estudi de pandèmies, sempre és preferible que les classes les donin els professors i nosaltres, en tot cas, anem prenent els apunts. En aquest sentit, el millor que podem fer és que la Conselleria de Salut i els professionals facin a seva feina, que són els que en saben, i nosaltres, tinguem sentit comú i siguem responsables. 

Allò que està passant en altres països -els del nostre entorn, però també els de la resta del món- és un bon indicatiu per veure altres realitats, possibilitats de futur o allò que cal evitar que passi aquí, segons el cas. Fase 0? Fase 1? Fase 2?  La delimitació per fases té un sentit de cara al comerç, a l’obertura d’establiments i a la reactivació de l’activitat econòmica, però no ens hem de relaxar. Les fases són una convenció articulada tenint en compte les dades de cada regió sanitària, però ni cal que cadascú de nosaltres fem tot allò que ofereix la nova fase -si no ens és imprescindible- ni aquestes fases són irreversibles. Tot dependrà de com evolucionin els casos i la capacitat tècnica i humana de les nostres institucions sanitàries.

També cal tenir molt present allò que explicava la secretària general de Salut, Laura Pelay en una entrevista recent: “no hi pot haver desconfinament homogeni en un territori heterogeni”.  Totalment d’acord, ja que no és el mateix la Conca de Barberà que l’àrea metropolitana, ni tampoc les Terres de l’Ebre que la ciutat de Tarragona. Cada regió sanitària -com els municipis i les comarques- té particularitats diferents, demogràfiques, d’extensió, de densitat de població, de mobilitat dels seus habitants, de recursos sanitaris i de casos confirmats, entre molts d’altres.

Ara, per exemple, es comenta que segons els índexs que tenen Girona, Lleida i Catalunya Central, potser també podrien ser en l’esmentada fase 1. Però recordem-ho: ni un territori és millor ni pitjor pel fet de tenir uns índexs determinats, ni això són uns Jocs Olímpics ni tampoc Eurovisió (encara existeix?). Senzillament s’estableixen uns barems per poder caminar d’una manera més segura cap a la “nova normalitat”. 

Així, doncs, seguim les indicacions de la Conselleria de Salut i dels professionals sanitaris i agraïm de nou, també, amb els sentits aplaudiments de cada vespre, tots els serveis essencials que continuen estant cada dia a primera línia.

 Gràcies per la feina que feu, Laura. #ensensortirem