Anem pel bon camí, o no?

Senyores i senyors, no se si parlo massa d’hora o no, però de moment, alegria alegria, el coronavirus sembla que ha afectat els mosquits i de moment també, les mosques.
I és que senyores i senyores, l’any passat, la temporada de picades va començar quan ben just havia començat el mes de maig i no en van ser poques no, mentre que les mosques es començaven a deixar veure, tot i que encara, en temporada baixa. Aquest any, els mosquits han seguit fins el moment, un estricte confinament, i en el que portem de maig, només he rebut tres picades; tot i que recordaran que els vaig dir, l’últim cop que vaig parlar de mosquits, i això debia ser a finals del mes d’abril, que després d’acabar l’escrit, me’n vaig trobar un d’aquells fornits, que va al gimnàs damunt el vidre del cotxe, que sort, com que debia ser un talós, no va tenir prou poder reacció per picar-me, i no em vull imaginar, com hauria estat la picada.
Enguany, me’ls imagino pobrets meus, seguint les rodes de premsa del coronavirus, mirant atentament aquell científic espanyol que parla cada dia per la tele, tots encuriosits a veure en quina de les fases, tindran via lliure per sortir a buscar preses i fer la corresponent picada.
Les mosques, per la seva banda, també deuen seguir el seu respectiu confinament però estic preocupat, perquè els mosquits i mosques del Camp de Tarragona, també han entrat en fase 2 i potser, a partir d’ara, amb aquest bo que animora, s’animaran a sortir i ves a saber quines desgràcies provocaran per les mil-i-una terrasses del nostre territori.
