Senyores i senyors, aquesta tardor tan desgraciada que estem vivint, marcada per tocs de queda, restriccions dintre dels termes municipals i d’altres elements més que només crec que superen el viure una guerra, m’ha portat un factor sorpresa amb el qual no comptava; i és que durant un parell de dies vaig tenir una mosca volant per casa i una altra a la feina, fet que em va sorprendre molt.

Com ja saben, senyores i senyors, no soc massa amic de les mosques, no en va encara tinc una tira enganxifosa a casa tota plena de mosques difuntes, i la troballa enmig d’aquesta tardor d’ambdós espècimens em va cridar l’atenció, ja que jo les feia elements molestosos voladors més aviat d’estiu i no tant de tardor; jo pensava que les mosques eren fredoliques i que quan l’estiu se n’anava, amb la tardor, la caiguda de les fulles i el pansiment de les flors, elles, totes joioses, emprenien el camí cap a altres contrades; o no se ben bé què.

  Doncs bé, res de tot això, la mosca va tenir el goig de volar durant tot el cap de setmana passat per les diferents estances del meu niu, de forma indemne i sense que les fresques temperatures l’afectessin en absolut, ja que encara no he engegat cap estufa, al ser un servidor de tots vostès tan calorós. La mosca anava i venia mentre el coronavirus seguia fent mal arreu; jo confinat dintre el meu terme i autoconfinat al meu niu, veia passar la mosca i inclús la meva senyora mare s’estranyava de tal presència. Sigui com sigui, la vaig amnistiar, igual que vaig amnistiar la mosca de la feina, ja que sempre valdrà més una mosca que un mosquit.