Senyores i senyors, darrerament hi ha una allau de cançons plenes de ritmes sud-americans, caribenys, i també,de ritmes molt urbans, amb clares denotacions masclistes i amb missatges que aquí pensàvem ja superats els anys 90, i d’això ja ha plogut tant que ben bé estem assistint a la fi del món tal com el coneixíem.

Tot aquest desplegament de música que ens recorda escenes tropicals, inclús dintre la cultura musical italiana, no ha anat acompanyat amb l’estètica de la roba. Així, als anys 70, en què també estaven de moda cantants i grups sud-americans, sí que podies trobar alguna camisa de palmeres i cocos, que de fet, senyores i senyors, tampoc és que quedés gaire bé amb els pantalons acampanats, però bé, al ritme de Los Panchos, sí que, ves, et posaves la camisa aquella i semblava que els cocos poguessin caure de la palmera  entremig de pas va i pas ve, pel que respecta al ball.

Ara, els únics que han aconseguit imposar la seva vestimenta són els altres, els dels ritmes urbans, que gasten unes talles que enriu-te’n tu d’una 4XL, ni que el paio en qüestió estigui prim com un fideu, amb uns penjolls i unes coses estrafolàries que és clar, venen inspirades, com tot, del gran supermercat del món que són els Estats Units.

Els altres, els del gremi palmeres i cocos, potser poden trobar alguna cosa en algun portal d’internet, però a les botigues pròpiament dites, s’hauria de tombar molt i molt.

El que sempre quedarà és la roba per anar a fer balls de rajola en alguna festa major (quan es pugui) o sala de festes (quan també es pugui) i algun perfum més o menys agraciat.