Senyores i senyors, encara me’n recordo de com de feliços que brindaven alguns pensant-se que el malson de la covid-19 estava a punt de desaparèixer. Havien permès el pont de la Puríssima i s’havia de salvar el Nadal com fos. Correm-hi tots, que a la Vall d’Aran hi falta gent, i també, per què no, tot i el fred, a la costa. S’havien de treure les teranyines de les segones residències i alguns, amb una mica de picardia, quedar-s’hi per a quan es tornés a confinar de forma més estreta. Doncs bé, després del guirigall de moviments del mes de desembre, ens va arribar la tercera onada pandèmica, de la qual encara no ens hem recuperat.

I ara, quan els ametllers ja estan mig florits o florits del tot i la primavera sembla voler treure el cap, amb permís del vent i la insistent pluja, hi ha il·luminats que volen salvar la Setmana Santa, quan encara estem amb prop de sis-cents ingressats a les UCI i els morts diaris són d’escàndol. Precisament, en el tema dels morts, ens ho haurem de fer mirar tots plegats, ja que sentim xifres esgarrifoses cada dia, i les sentim com qui sent parlar de la prima de risc quan la greu crisi econòmica. Només cal pensar, dimecres, que es van anunciar al país cinquanta i escaig morts, què hauríem dit si haguessin estat culpa d’un accident d’avió o de qualsevol altra catàstrofe. I és que amb la covid fa mig any que hauríem de viure amb les banderes a mig pal i ningú en fa cas, cal salvar la Setmana Santa com s’havia de salvar el Nadal.

De fet, més d’alguna autoritat sanitària ja parla amb la boca, no gaire oberta, d’una quarta onada.