Senyores i senyors, es veu que quan aquest número del nostre setmanari arribi a les seves mans, hauran baixat tant les temperatures que fins i tot, diuen, que podria nevar a cotes d’entre 400 i 500 metres.

La natura, tot i que no he signat cap pacte amb ella, és, senyores i senyors, sàvia. I és que des de fa ja uns dies portàvem gaudint d’un solet especialment perillós per a mi, perquè ja m’entenen, corro el perill que la femella del mosquit es desperti de la seva letargia i em vingui a buscar per tal de xuclar-me unes gotes de la meva preciosa sang. A més a més, en els darrers dies, senyores i senyors, ja he vist volar de forma molt sospitosa dues mosques en dos dies diferents.

Per tant, a partir d’avui, si és que s’acaba complint, torna per uns dies el fred hivernal i la femella del mosquit haurà d’esperar a venir a veure’m, i com si d’un bufet lliure es tractés, fer la seva festa sanguinària sobre la meva soferta pell.

Amb tot, i deixant de banda ara els meus estimats mosquits i mosques, aquesta setmana hem vist una altra prova que Catalunya no és Espanya, i és que tot un vicepresident del “Gobierno de España” ha deixat el càrrec per presentar-se a les eleccions de Madrid, no sense abans ordenar a Pedro Sánchez quina dona havia de ser la seva substituta. Aquí, a Catalunya, vam tenir el cas que va ser un ministre de Sanitat el qui va abandonar el càrrec per presentar-se a les eleccions del nostre país, però res comparable, al fet que sigui tot un vicepresident. Potser Sánchez aprofita també per convocar eleccions, tot sigui per no governar.