Senyores i senyors, ja fa temps que els vinc dient que “això va pel pedregar”, “no ens en fotrem”, i ara els dic que això del coronavirus no ens ho traurem del damunt; i és que com sempre, la condició humana és tan i tan baixa, que prou complicada que és aquesta bestiola invisible als nostres ulls, que encara la fem més i més poderosa per la nostra inutilitat com a espècie, quan es tracta d’anar tots a l’una, quan es tracta de fer front comú a problemes globals.

I és que per exemple, senyores i senyors, el tema de les vacunes s’ha convertit en tot un mercat de Calaf, en què prevalen els interessos geopolítics sobre una visió global que busqui la immunitat mundial dels humans com a espècie. Les farmacèutiques, com sempre, van a pel benefici pur i dur; els països busquen treure pit, per presumir de les seves dades, més baixes que les del veí, per poder pagar aturades dels negocis sense que s’immuti l’economia, o d’haver inventat la vacuna.

Així, el primer món, més o menys cap a finals d’any haurà immunitzat, pel cap baix, un setanta per cent de la seva població, no se sap fins quan, però de moment la tindrà immunitzada, mentre que els països més pobres, que alhora hauran servit de conillets d’Índies, veuran com se li acumulen encara més les baixes entre la població. Mentrestant, com que alguns també viatgen i el covid-19 actual anirà fent-se més i més fort i variable en aquells països pobres, doncs quan estarem bastant immunitzats aquí ens vindrà un covid-20 o covid-21 i tornarem a començar la cursa de veure qui la té més grossa.