Mans, metres, mascareta. Aquest lema de les tres M, tan fàcil de recordar, és el que ens està acompanyant des de fa un any i que encara seguirà entre nosaltres durant temps. Ens el sabem de memòria: Rentar-nos les mans, mantenir distàncies i posar-nos la mascareta. És fonamental. Diria que la majoria de la població és conscient de la importància d’aquests hàbits d’higiene i seguretat mínima. Per aquesta presa de consciència col·lectiva i per aquest tenir en compte l’altre i protegir-nos, al mateix temps que ens protegim a nosaltres, hem aconseguit anar reduint l’impacte i els estralls dels contagis.

  A vegades, però, encara hi ha qui se n’oblida, o creu que no n’hi ha per tant o busca les escletxes per complir-ho el mínim possible. Hi ha situacions que poden demanar adaptar-se a les circumstàncies, però en línies generals, seguir les tres M hem vist que està sent essencial.

  El comportament d’una sola persona pot afectar els altres, a part d’un mateix, per aquest motiu la responsabilitat individual està sent clau per al benestar col·lectiu. Sembla una gran lliçó d’humanitat.

  A poc a poc tenim més informació de com funciona el covid, i per això ens repetim incansablement: que corri l’aire, ventilem, finestres obertes, portes de bat a bat, que no hi hagi aglomeracions, mans, metres i mascareta! I, enmig de tot plegat, van arribant, a poc a poc, les vacunes. Malgrat les reticències inicials, s’està demostrant que per a la major part de la població ajuden a evitar contagis, ajuden a mantenir sanes les persones.

Segurament ens manca perspectiva històrica per fer-ne una anàlisi més profunda, perquè tot just fa un any de tot plegat, i de les vacunes la meitat de temps. Així, amb els anys, les proves i els estudis que es puguin anar fent en tindrem més detalls, més informació, i tothom podrà sentir-se més tranquil. Però fins llavors, en els casos de persones a qui se’ls indica, que és la major part de la població, les vacunes els poden ajudar a no contagiar-se, i a mantenir-se sans, vius.

  Fa temps, quan anava en metro per Barcelona, hi havia una tanca publicitària que deia: “Hi ha una cosa que fa més por que les vacunes, no tenir-ne.” Més enllà del cas concret del covid, pel que fa a les vacunes en general, sabíeu que quan tens un bebè de les primeres coses que et diuen és que les vacunes estandarditzades que li toquen per edat són als dos mesos? Durant dos mesos no el poden vacunar, no perquè no sigui important, sinó perquè no li fan efecte. És a partir dels dos mesos que funcionen i poden començar a protegir-lo. Això vol dir que els nounats dels 0 als 2 mesos estan força desprotegits en aquest sentit. I llavors, com ho fan per no agafar malalties? Doncs en bona part és gràcies al fet que la societat en general està vacunada. Si hem estat vacunats i tenim una sèrie de malalties erradicades, no existeixen, hem creat un efecte immunològic, i per tant els bebès estan implícitament protegits.

Abans parlàvem de les tres M i de la responsabilitat individual que té efectes col·lectius. Quan anava a l’institut, el professor d’Economia ens va fer fer un exercici a tota la classe, que forma part de la teoria de jocs tan estudiada en ciències socials i econòmiques. A cadascú ens va repartir un paperet. I ens va dir que a tots ens pujava un 0,25 la nota si tothom escrivia al seu paper el seu nom i la paraula “col·laboro”. Si algú deia “no col·laboro”, li pujava un 0,4 només a ell, però llavors la resta d’alumnes es quedaven sense el complement de 0,25. Érem una classe gran de batxillerat, crec recordar que 36 alumnes, dels quals 34 vam col·laborar i dos van escriure “no col·laboro”. Ens en va dir el nom, que era la cloenda del joc.

Us podeu imaginar que aquell 0,4 que havien guanyat no el van assaborir gaire, no els va compensar socialment. Perquè si tothom col·labora el benefici és per a tothom, i el petit guany individual que algú podria creure que té al no col·laborar al final es pot tornar més aviat en contra.

  Recordem-ho: rentar-se les Mans, mantenir Metres de distància i posar-se bé la Mascareta.