I un altre any hem arribat al dia de Sant Jordi. Sembla que no faci gaire que debatíem sobre com hauria de ser el 23 d’abril confinat de l’any passat. Si les llibreries podrien obrir amb tranquil·litat, si les floristeries també, si hi hauria gent que aniria a comprar, tenint en compte que la consigna general era quedar-se a casa, i que la situació pandèmica encara presentava moltes incògnites organitzatives i mèdiques.

  Tot just feia un mes i deu dies que vivíem tancats a casa. Sempre a l’expectativa del que passaria, alguns enganxats permanentment a les notícies, d’altres connectant-s’hi intermitentment al llarg dels dies. Tothom vivia amb un rerefons d’incògnites, dubtes i incertesa més o menys subtil o intens, intentant navegar tan bé com es podia aquesta situació que per al segle XXI encara era inaudita. I a les portes d’aquell Sant Jordi confinat, on fins i tot les criatures encara no podien sortir al carrer, la prudència va fer posposar la celebració uns mesos, fins al juliol. L’esporàdic 23 de juliol llibresc i floral va donar-nos una nova oportunitat per recuperar la festivitat, que vam encaixar tot donant-li la benvinguda, perquè no ens ho volíem perdre. I, tot esperant quan podríem tornar a veure parades de llibres i roses al carrer per primavera, un any després continuen la creativitat i els equilibris per mirar de fer possible aquest dia.

  Certament no serà de la manera que estàvem acostumats. Almenys en les ciutats es planifica que no ho serà ni de bon tros, ja que allí caldrà restringir o acotar la mobilitat per evitar aglomeracions i apostar per altres mesures. No obstant això, en els pobles i viles segurament és on la festivitat d’enguany podrà ser més propera als dies de Sant Jordi que tenim guardats a la memòria.

Si Sant Jordi és dia de fullejar llibres i regalar-ne, també podem preguntar per les obres literàries o d’assaig de Km 0, i deixar-nos dur per les seves històries. Els autors de proximitats són dels que millor poden narrar a partir d’uns referents compartits, d’uns codis i d’una manera d’expressar-se que ens resulten propers, però al mateix temps amb mirada pròpia i fabulant ben enllà. És hora de recuperar clàssics o de llançar-se a les novetats. De redescobrir paisatges propers o d’aventurar-se en mons llunyans. De visitar pobles ficticis o de reviure fets històrics. De conèixer millor persones il·lustres, artistes, músics, científics... o endinsar-se en vides de personatges imaginats. De recitar versos lírics o d’interpretar textos teatrals. De riure i plorar o de reflexionar i aprendre. Dels àlbums il·lustrats i els contes, als còmics o els relats breus. I també és un dia per passar per la floristeria, per regalar aquelles roses esclatants. Les vermelles són les més escollides, amb un color inconfusible, però també n’hi pot haver de roses o blanques o grogues... I desenes de varietats. Dels colors, hi ha qui sabia que tenien un significat, que no era el mateix que et regalessin una rosa d’un color o d’un altre.

  També és bonic contemplar la manera acurada com la rosa està presentada. Normalment se li escull com a parella una espiga de blat. I combinen bé, el vermell de la flor i el daurat o verd de l’espiga, la sinuositat dels pètals i la verticalitat del blat. A més, els embolcalls de colors aporten encara més alegria al moment, i sense oblidar la senyera com a llaç.

Passejar pels carrers un dia de Sant Jordi aporta felicitat. No en va, algunes persones el consideren el seu dia preferit de l’any. És un dia emblemàtic, ja que retre homenatge a les lletres, a les roses, a l’amor i a la Llegenda de Sant Jordi d’aquesta manera tan col·lectiva i festiva és ben especial.

I un any més, Montblanc pot tornar a gaudir d’actes de la Setmana Medieval, que l’any passat vam enyorar a causa, irremeiablement, de la pandèmia. Tornem a tenir Princesa i Sant Jordi, membres de la comitiva, una representació de la Llegenda, i alguns actes estrella més. En una situació com l’actual, esperem que aquest tast medieval animi els ànims de la vila i de la Conca, i que amb prudència i seny puguem estar orgullosos d’haver-ho fet possible i bé.