Senyores i senyors, els polítics han aconseguit, més enllà de la llumbreres de la senyora Ayuso de Madrid, que ningú s’interessi pràcticament per ells; inclús, més de la meitat de catalans i catalanes, no deuen ni saber si tenim govern o no en tenim; les negociacions no interessen ningú i ha estat la primera vegada, que inclús, ni a les tertúlies polítiques se’n parli massa de la formació d’un govern; potser, aquests darrers dies més, perquè s’acaba el plaç, però pel que se’n diu titulars, interés, portades, com lo de Madrid no hi va haver res i aquí, bé, les misèries de sempre, els protagonismes, els interessos, les tàctiques que sempre ens acaben portant al desastre i mentrestant, el vaixell va sent víctima d’entrades contínues d’aigua, que posen en perill que pugui seguir flotant massa temps més; però bé, ja se sap que als catalanets ens agrada això de votar i potser, vagin vostés a saber, haurem de tornar a votar nou Parlament el proper mes de juny, ja que ningú és capaç de posar-se d’acord, tàctiques, tàctiques i més tàctiques; el problema, i jo seré el primer, és que si ens fan tornar a anar a votar, doncs saben que els dic, senyores i senyors, que hi anirà Santa Rita, perquè jo, ja no n’estava massa convençut aquesta vegada, però poder fer el vermut va ser una bona excusa per acabar cedint i anar a dipositar la meva humil papereta, sense ballar, sense confeti, sense bots, tot i que diuen que és la gran festa de la democràcia. I és que ja em veia venir el serial, quan encara estava fastiguejat, dels serials continus d’aquest govern, entre ERC i Junts. Però bé, les sèries llargues, de més de 600 capítols, triomfen a la Nostra i així ens va.