Senyores i senyors, aquesta setmana, concretament aquest dimarts, he llegit una gran notícia, una notícia que apareixia en una pàgina web d’una ràdio líder del nostre país, amb què quasi m’agafa un atac d’emoció després de llegir-ne el titular: “Aquest estiu hi haurà molts menys mosquits” i subtitulava, “La poca pluja ha reduït els punts d’aigua estancada i no s’han reproduït tant”.

 I és que, senyores i senyors, es demostra que el món no està fet perquè la felicitat sigui completa per a tothom, ja que mentre les plantes passen sed i els boscos estan més que perillosos de cara qualsevol guspira, resulta que la manca de pluges ha fet que la previsió de cara a aquesta espècie d’insecte per a aquest estiu sigui de mal pronòstic. Tot i així, ja saben la dita, que no hi ha mal que per bé no vingui, i mirin, jo de partida vull que totes les espècies sobrevisquin i que tota cuca viva tingui el seu lloc en aquesta vall de llàgrimes que el Senyor ens va deixar en custòdia, un dia que el pobre potser ja estava cansat i no va meditar prou la decisió. Però amb tot plegat a banda, l’espècie dels mosquits, doncs francament no se quina utilitat té per al món.

Malgrat això, m’agradaria que plogués força i que ho fes ben repartit, perquè ja em veig a venir que amb aquestes calorades matineres i aquest temps que portem sense l’aigua del cel, el dia que caigui ho sentirem a dir.
Ah, i per als qui puguin tenir compassió del mosquit, en aquest cas, el comú, la notícia de la ràdio líder també diu així: “L’any passat a Andalusia va transmetre la malaltia del virus del Nil Occidental a 77 persones i en van morir 7.”