Això del Mundial, senyores i senyors, ja em permetran, però a un servidor ni l’importa ni li treu gaire temps. I és que ja n’hi ha prou que aquesta mena d’organismes opacs com són els òrgans gestors del futbol mundial, entre d’altres que hi ha en aquest món nostre, ens vulguin continuar distraient en uns mesos que diuen que són de descans, amb això del mundial de seleccions, on els milionaris que han tret la son a més d’un durant nou mesos, continuen xutant i xutant la pilota en països que, per acollir-los, han hagut de posar molta aigua i sabó per tal de fabricar una bombolla que els petarà als dits. I tot plegat, a costa de tants i tants miserables, com els nens i les nenes del Brasil, que no tenen ni accés a l’educació, com a mínim, ja que alguns d’ells dormen al carrer i són víctimes fàcils de les màfies de tràfic de persones; dels policies corruptes que els disparen mentre dormen en algun d’un cartró o bé queden estesos durant dies víctimes d’inhalar segons quines substàncies.

A més a més, amb l’afegit de primes als futbolistes participants en la gran festa dels milionaris, que la vergonya aliena els hauria d’evitar dir, com a mínim, en públic. Mentrestant, reconforta veure com un equip humil com el Nàstic aplega més seguidors que moltes pantalles de TV per veure el mundial de la vergonya, i localitats com Montblanc celebren els cent anys d’un futbol humil, sentit i participat.