Avui 4 de juliol és el dia de la independència dels Estats Units, Declaració que èpicament començava així: “Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret...”.

He passat les últimes setmanes en uns cursos-seminaris amb investigadors dels EUA i de Catalunya aquí a Barcelona. Unes jornades de formació i debat enriquidores, productives i eficaces. Tant els investigadors americans com nosaltres havíem estat seleccionats per participar en un programa d’intercanvi com aquest, basat en conferències, tertúlies, visites i recerca sobre temes catalans i de Barcelona. Tot un repte i tot un èxit: des de moviments socials, urbanisme i polítiques socials a música, joventut, temes nacionals, etc. Tot emmarcat en una familiarització envers Catalunya, que incloïa visites a llocs emblemàtics com el Born Centre Cultural i diverses conferències sobre història i mitjans de comunicació, no cal dir que tot va ser complementat amb les converses i els punts de vista que nosaltres els donàvem durant els àpats, les passejades i les visites. Vam parlar, com no podia ser d’altra manera, de la voluntat catalana d’esdevenir un estat, vam comentar trets històrics, econòmics, culturals i lingüístics, i vam tractar el tema del referèndum del 9 de novembre i de la democràcia.

És sorprenent per nosaltres veure de quina manera tan natural persones d’altres països i realitats poden estar d’acord en una consulta, perquè d’això és tracta, de democràcia, no? Un altre dels temes estrella era el nostre sistema de l’estat del benestar. Un sistema social, públic, amb una estructura sanitària, educativa i de pensions que garanteix o garantia una certa qualitat de vida i benestar social. Vam comparar aquest sistema amb el dels EUA, d’un funcionament prou diferent, que el president Obama va intentar lleugerament canviar. Allí els valors també tenen un poder important, on l’opció individual està fortament arrelada. Per posar-ne un exemple que s’allunyi dels anteriors, era sorprenent per ells quan els explicàvem la quantitat d’associacions de la societat civil catalana, de persones treballant sense ànim de lucre i la mobilització social i política. I quan trèiem el tema de les entitats tradicionals i festives ja som en un altre món. Ells tenen les fires benèfiques i els patrocinadors, i segur que també moltes entitats interessants.

Encara que com és ben sabut, les diferències que hi hagi no només ho són amb els EUA, sinó amb tants països del món. Segurament hi ha més trets que ens aproximen que no que ens separen, o bé podríem concloure que som en un contínuum en què alguns països es troben més propers i d’altres més allunyats socioeconòmicament i políticament. Tot això estaria bé analitzar-ho amb més detall i amb més concrecions en futurs articles, aquí només en queden apuntats alguns titulars, basats en reflexions conjuntes i impressions d’aquests dies.

A vegades, en qüestions com la del referèndum, sembla tan obvi a ulls de fora, que nosaltres ens adonem de la realitat tenyida en què ens volen fer creure que som, en què ens veiem davant la necessitat d’argumentar constantment les legítimes aspiracions com a nació.

Aquests dies, després de Sant Joan i de les primeres solanes hem acomiadat emotivament els nostres companys americans. Tots tornem a casa enriquits de coneixements i experiències. Jo, mentrestant, llegeixo el fragment final de la Declaració de l’Independence Day: “Els representants dels Estats Units d’Amèrica (...) declarem: que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats lliures i independents, tenen ple poder per declarar la guerra, concloure la pau, contraure aliances, establir relacions comercials i fer tots els altres actes que els estats independents poden per dret efectuar. I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en la Protecció de la Divina Providència, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor.”