Estius per llegir a l’ombra, arrecerats d’un sol de justícia, propis d’aquests mesos. Ara fa un any parlava dels llibres d’estiu, de les recomanacions literàries pels mesos de juliol i agost, de novetats i de gèneres segons l’afició de cadascú. A més d’adreçar-nos a la muntanya de volums pendents, ordenats per calendari o per prioritats variables, segons el cas, a l’estiu també tenim més temps pels plaers lectors de tot l’any. Si durant els mesos feiners tenim els caps de setmana per esvair-nos de les presses quotidianes, les setmanes estiuenques ens permeten també reposar mentalment, descansar i prendre’ns la vida amb més filosofia.

A l’estiu, els dies et permeten una lectura més pausada de la premsa, lluny dels titulars diagonals dels cafès matinals laborables. És per això que aquests dies, a Montblanc, aprofito per endinsar-me a les lletres, des de la terrassa de casa, al ritme que marca el campanar. Poc abans, entrant a la vila emmurallada pel Portal de Bové, on hi havia xiquets jugant a baldufes, he passat a comprar el Nova Conca i un diari generalista editat a Barcelona.
Una barra de pa i un parell de croissants, un bon dia a la barberia i cap amunt, que avui no hi haurà emergències ni trucades urgents, perquè avui és estiu, els concerts van finalitzar-se ara fa uns dies i toca llegir sense limitacions. L’èxit de la premsa comarcal és que ens parla de la realitat més propera, dels nostres pobles, i que la seva lectura és totalment complementària amb els diaris d’àmbit català, de vocació més general, on també es parla d’allò que passa arreu del món.

La portada del setmanari ja ens indica quins són els principals temes d’actualitat dels darrers dies, on se centrarà més la mirada. A més d’aquests, seran nombrosos els que podrem trobar a dins, al llarg de totes les pàgines i seccions. A partir d’aquí, ens endinsem en la quotidianitat que avança i que no s’atura mai. Els plens municipals i els acords de govern, la tasca del Consell Comarcal, les obres de l’A-27 i els diversos projectes amb els quals treballen les diferents poblacions de la Conca. Propostes pensant en el jovent i els instituts, indicadors dels visitants i la vitalitat de les entitats i de les institucions.
Tot seguit arriben les pàgines d’opinió, que com és natural s’obren amb l’Editorial, que sovint serveix per donar un toc d’atenció o per emfasitzar la importància d’alguns fets concrets. A la mateixa pàgina hi trobem l’enquesta digital, que hom pot respondre des de la pàgina web. Les xifres dels resultats cal entendre-les en el marc d’allò que succeeix amb el 2.0. Les entrevistes de carrer aporten una dotzena de punts de vista espontanis, de vegades amb respostes molt gracioses en les quals mai hauries arribat a pensar.  

L’apartat de ressenyes de llibres sempre ens ofereix la possibilitat de descobrir nous volums i autors, novetats editorials sovint poc conegudes. Amb la deguda explicació s’hi adjunten també les característiques pròpies per situar la publicació en el seu marc.

A tocar del literari, hi trobem un dels apartats que ja porta sis temporades en actiu.  No és altre que “El Racó de les expressions”, amb text de Josep M. Calbet i acompanyament visual de Maria Banús, on cada setmana podem descobrir l’època, el significat i l’origen d’expressions ben nostres. Si les explicacions són ben aclaridores i amb vocació divulgativa, els dibuixos són de bon traç i gratament il·lustratius.

Com aquest, un altre dels espais que no deixo mai de llegir és el de les “Cançons sense música”. En els versos, Josep M. Amorós Bayer transmet sentiment i passió per la poesia. Ideats amb originalitat i ritme, les estrofes van succeint-se amb elements cohesionadors o tornades, segons el cas, i ens desgrana la intencionalitat d’allò que vol transmetre —ja sigui realitat o fent voleiar la imaginació— amb els seus conceptes i figures retòriques.

I entre uns paràgrafs i altres s’apropa l’hora de dinar, així que deixarem el relat aquí per recuperar-lo la setmana vinent. Bon profit!