Arribem a Bordeus després de fer ruta enfilant per la Franja, fent parada a la Vall d’Aran, i amunt per Occitània, passant per Pau. Si mai heu fet cap a Bordeus en cotxe des d’aquesta ruta hi haureu entrat escortats pel riu Garona a la banda nord. Just unes hores abans, a Vielha, havíem vist el riu quasi al seu naixement, com un rierol de muntanya; i ara, de cop, el descobrim amplíssim ben a prop de la desembocadura.

Seguim la carretera i descobrim que hem arribat al centre de cop i volta, quan observem les cases dels molls, els palaus i el pont antic. És al capvespre i les llums sinuoses li donen un to d’època, d’esplendor, de lluïment.

L’endemà, el primer que fem és passejar pels carrers de vianants que conformen el centre històric, de tant en tant trobem els tramvies, sembla que se’ls considera com un element característic de la ciutat, surten a la majoria de postals. Xino-xano ens atansem a una llibreria amb uns grans finestrals i frontisses pintades de blau. Encara no podem imaginar-nos què hi trobarem, però ens crida l’atenció. Hi entrem, la vista va d’un llibre a un altre, d’un estant al següent, d’una taula a la del costat, alguns dels llibres gaudeixen d’una nota escrita a mà valorant-ne el contingut, sempre positivament, indicant per a quin públic és més adient. Em fa gràcia aquest detall. Crec que apropa més els llibres als lectors. T’hi fa aturar. Anem mirant, quan, de cop i volta, al girar una de les cantonades, descobreixo una sala ben gran amb més llibres i, anant més cap allà, més lletraferits, passejant per un passadís que es perd entre els volums del fons. M’intriga. Començo a caminar i tot són sales a banda i banda, escala i rampa, i ara la secció de dret, i ara la policíaca, i ara la de biografies. Sales senceres sempre il·lustrades amb un atrezzo adient. Just per allà arribo a la sala dels còmics. Diuen que a França aquest gènere és molt popular, i ho confirmo per la grandària de l’espai i la quantitat d’exemplars. Entre els còmics recordo veure’n un destacat que anava sobre els republicans a la guerra civil i la seva contribució a l’alliberament de França a la Segona Guerra Mundial. Crec que de llibreries tan grans com aquella n’hi poden haver d’altres, però la disposició, la manera com estava pensat i presentat l’espai feia venir ganes de quedar-s’hi més estona.

A Bordeus hi ha una sèrie de llocs recurrents on un sempre hi va a parar, com si els carrers de manera natural hi portessin: a la plaça de la Bourse, just al moll ben a prop del mític pont antic, amb palaus tot al voltant. La plaça de l’Opéra, amb l’elegant, neoclàssic i daurat Café de l’Opéra. La plaça Quinconces i la plaça de la República, on hi trobem l’escultura-font amb els carros de cavall, i també un agradable passeig a l’ombra fins al riu. L’antic jardí botànic hi és ben a prop. Té un aire al parc de la Ciutadella de Barcelona, però més concentrat, sense avingudes i sense Parlament. Hi ha un estany amb un pontet que, si sobre l’aigua s’hi hagués balancejat algun nenúfar, recordaria a algun quadre de Monet, d’aquells que es poden veure al museu de l’Orangerie de París.
Una de les activitats més maques és caminar al llarg del riu, si volem fins al pont llevadís i tot. Si passegem per allà anirem trobant espais que atreuen a públics diferents. Des de nens xipollejant a les fonts que surten del terra, skaters més al nord, passant pels dansaries,  simpatitzants i espectadors de balls tradicionals. Perquè un bonic vespre que caminàvem per allà a prop veiem una zona amb un escenari, músics tocant peces occitanes i molta gent ballant. Com no podia ser d’una altra manera vam afegir-nos-hi, cercle, ara a la dreta, a l’esquerra, una volta i canvi de parella. Espectadors a les taules del voltant, entre creps croques i begudes refrescants. Les cançons eren en occità, en la variant del gascó. Recordo una de les tornades, que deia així “Bon cop d’esclop!”.

Després de passar per un ben recomanable museu d’Aquitània, més enllà encara de la plaça de la Victòria, tot fent un tomb albirem una bandera catalana en un balcó. Som a tot arreu, bon cop d’esclop!