Durant els darrers dies estan saltant diferents polèmiques al voltant de si el 9N podrem votar, que si només es pot votar amb el suport legal de l’Estat espanyol, que si sense aquest suport no es pot votar. Bé, tot i que ningú té la resposta màgica a la qüestió i el temps se’ns tira damunt, jo senzillament penso que tant si podem votar com si no podem votar, el procés que hem encetat tots plegats és irreversible. I és que a banda dels desitjos i moviments humans tant d’una banda com de l’altra, hi ha una cosa que és com una mena de karma que els països, les nacions, a l’igual que les persones van arrossegant i el destí kàrmic de l’actual Estat espanyol, en certa manera està tacat d’origen i, per tant, aquesta mena de destí que també tenen les organitzacions humanes, ens portarà més d’hora que tard, a l’assoliment de la nostra llibertat nacional. Estaríem parlant, doncs, d’una mena de justícia universal. Lògicament, el treball ingent que des de la societat civil del nostre país s’està duent a terme des de fa ja molts i molts anys, que té la seva lògica influència en el destí final, però està clar que tot allò que s’ha edificat sota peus de fang basats en continus banys de sang, té la determinació de desaparèixer i allò altre, que és mil·lenari i que s’ha construït sota el pes de la cultura i els moviments pacífics, té un destí més clarament positiu. I és que Catalunya ja existia abans que la Constitució.