Una altra vegada s’ha tornat a fer. Una altra vegada, els homes i les dones d’aquest petit país nostre han tornat a demostrar al món que volem votar. Sí, sí, volem votar i, a més, tenim també necessitat de tornar a ser lliures, ja que la gàbia se’ns ha quedat petita i les ales fa massa anys que resten arronsades enmig d’una presó que ens ofega. Per això, deu amunt, deu avall, Barcelona va tornar a estar en el punt de mira de moltes cancelleries mundials, ja que, senzillament, aquest fenomen universal que som els catalans, costa d’entendre per a la resta dels humans.

I és que ja m’explicaran, no sé si ho fa la bellesa de la pròpia senyera... en quants països heu vist que es protesti i, a sobre, la protesta quedi estèticament perfecta i, a més a més, sigui una protesta festiva?

Decididament, som un cas estrany i, per això i perquè tenim raó, estic fermament convençut que ens en sortirem amb la nostra, pesi a qui pesi, ja que, només per dignitat històrica, mereixem la nostra llibertat. A més a més, i això continua sent preocupant, ells no se n’adonen que la força del moviment no ve d’un pla polític determinat, ve de sota, des de la mateixa societat civil, que no aguanta viure sempre pendent de tribunals i que se li posi sempre en qüestió coses tan personals com la llengua i tantes i tantes d’altres que, en temps pretèrits, en deien greuges i que ara reclamen una nova era de desgreuge.