Sí, alguns diran que a grans trets, 451, màxim cinc-cents, era el nombre de persones que hi havia a la Via Catalana d’aquest 11 de Setembre, però tots els que hi érem i aquells que ho van veure per TV3, o per la infinitat de fotografies del dia històric, saben la quantitat de gent i més gent i més gent que hi havia a la Gran Via i a la Diagonal i que el 9 de novembre vol dipositar en urnes la papereta de paper corresponent. Però, igualment, el títol de la columna no venia per aquí.

 Fa un parell de setmanes —que no són dues, entenent el concepte parell com l’utilitzen els illencs—, parlava d’uns apunts d’Aristòtil de primer de carrera que havia trobat ordenant papers diversos. A partir d’aquella troballa personal i encuriosit pels aprenentatges filosòfics rebuts, m’he endinsat en la carpeta de treballs de primer de batxillerat. Trobant-ne uns i altres, he recordat quan a l’institut llegírem el ja clàssic Fahrenheit 451, del que també férem una mena de ressenya.

M’imagino que a molts us sonarà, i alguns l’haureu llegit. Pels que encara no heu fet aquest pas, no us diré que us el llegiu, perquè la indústria cultural és plena d’obres interessants i sempre hi ha recomanacions específiques per a cada persona. En tot cas, però, si finalment algun dia l’agafeu —també va fer el pas a la gran pantalla amb una pel·lícula dels anys seixanta, pels que preferiu les imatges— us farà reflexionar i plantejar-vos la societat present, i us garanteixo que no serà una lectura més. És un llibre d’aquells —deia al text escolar— “que et va fent pensar mentre llegeixes i que, quan l’acabes, et quedes amb una sensació de necessitar unes hores per acabar-hi de meditar”.

L’obra magistral de Ray Bradbury (Illinois, 1920 – Califòrnia, 2012) escrita en primera instància el 1953, tingué i segueix tenint una importància cabdal per com plantejà, centrà i qüestionà l’actual manera de viure i el seu desenvolupament, així com les possibles derivades d’un futur incert. En quin moment som? Estem massa influenciats per les línies marcades a escala global? Hom pot sobreposar-se al totalitarisme?

Escrivia a la ressenya de classe que “el mot principal —Fahrenheit— s’utilitza als països anglosaxons i, especialment, als Estats Units en la graduació de temperatura, com nosaltres fem servir els graus centígrads (Celsius) o d’altres els kelvin. El nombre 451 representa els graus establerts de la graduació de temperatura en els quals es cremen els llibres, és a dir, el paper”.

Per ser breus, dir només que la novel·la se situa en un futur proper —o no tant— on la societat del consum, la individualitat, l’igualitarisme uniformitzador, els reality show, l’antiintel·lectualisme i la falsa felicitat s’han imposat a partir de directrius acceptades amb beneplàcit pel desinterès social. “Pel bé de tots” es cremen els llibres que encara queden, un cop detectats. A través de diversos ínputs, la narració ens parla del procés de presa de consciència del protagonista, anomenat Montag, del menfotisme hedonista generalitzat inicial fins a la seva implicació en l’esperança futura.
No revelaré el final, tampoc no és qüestió d’això, però cal dir que, enmig del despropòsit autoritari, hi ha qui, per compte propi o de manera organitzada, continua llegint d’amagat. La clarividència de moltes Clarisse o de molts  Faber —per dir noms que són claus en el desvetllament de Montag— poden canviar l’statu quo. Perquè els grans salts endavant de la societat no s’han donat perquè sí, i les conquestes democràtiques progressives no han estat fruit de l’atzar. Sempre han estat iniciats per una minoria mobilitzada que s’ha anat estenent fins assolir una majoria de suport i convicció. Són decisions preses respecte seients d’autobusos, és el tèxtil hindú, la constància de les sufragistes o el referèndum escocès d’ahir, d’un dijous que passarà a la història. Són els cent mil voluntaris que, a Catalunya, donaran una tarda del mes d’octubre per escoltar a tothom, i perquè tothom formi part de l’endemà.

És la raó per damunt de la força.