Decididament, més d’un dintre del sector unionista va, sens dubte, equivocat. I és que, si primer se n’alegraven del cas Pujol, perquè, segons ells, donava un cop de porta ben fort al procés sobiranista i es van equivocar, novament, amb el tema del referèndum escocès han tornat a equivocar-se, ja que també deien que el “no” escocès debilitaria el procés català, però res ha estat així. Ans al contrari.

Aquesta setmana mateix, un gran percentatge de consistoris catalans han donat una empenta de gran valor al nostre procés cap a la llibertat; un procés que, si bé primer hauria de ser per conèixer l’opinió del poble català sobre si quedar-se o no, a mesura que van cometent més i més disbarats d’apreciació i d’atac cap al nostre procés, aquest esdevé no ja tan sols d’anhel de consulta, sinó d’alliberament, vist que no hi ha cap mena de possibilitat de posar-se d’acord.

De fet, els escocesos mateix podrien ben bé l’any 2016 esdevenir independents tot declarant unilateralment la independència, en el cas que el Regne Unit compleixi la promesa de Cameron de convocar una consulta per si el país surt o no de la Unió Europea. Imagineu-vos, doncs, el panorama, com podria Escòcia, amenaçada abans de la consulta també, de vagar per l’univers, fora la UE, romandre en un país que en sortís arran d’una consulta? Les coses es mouen i el que avui és blanc demà pot ser negre i viceversa.