Mai com fins ara, fins i tot, més ràpid que quan la senyora Merkel va trucar a Rajoy, les altes instàncies de l’Estat havien anat tan ràpid a l’hora de moure les seves fitxes. És clar, quan veuen perillar la idea d’Espanya que els ha impulsat des dels Reis Catòlics i que tants estralls va comportar arreu on van trepitjar, els falta temps per engreixar les màquines repressores i, si és contra els catalans, doncs, se’ls pot arribar, fins i tot, a caure la bava que es diu.

Doncs, bé, els ciutadans i ciutadanes del nostre país han fet passes importants, molt importants, que ara no poden quedar defraudades pel joc de sempre, el de l’amenaça. A més a més, en cap lloc del món, excepte en les repúbliques bananeres i les millors dictadures, mai un govern ha anticipat la decisió d’un tribunal de justícia i menys encara, la d’un Tribunal Constitucional. Però, és clar, a Espanya les coses són diferents i com deia la Trinca, «Franco només ha mort als sellos de correus».

Han demostrat que, per a ells, diàleg vol dir rendició; renegociar vol dir més centralisme i mai, mai no han complert la paraula donada. Per tant, i amb la dignitat per bandera, el nostre país ha de tirar endavant el camí emprès i, si no podem votar, doncs, hem de dir ben clar i alt que volem ser lliures per la via directa tant sí com no. I és que ja n’hi ha prou d’aquest matrimoni forçat. Per dignitat mirarem endavant perquè estem construint un nou futur.