Del 19 al 9
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Diumenge passat dia 19 ens vam aixecar ben d’hora, ben d’hora per llegir els diaris i escoltar la ràdio. A Barcelona l’ANC i Òmnium havien convocat un acte a la plaça Catalunya. Estona abans de dos quarts d’una, hora d’inici de l’acte, la plaça ja era plena de gom a gom.
A la sortida del metro L1 entre Ronda Universitat, Rambla Catalunya i la mateixa plaça, la gent que anava arribant a peu de carrer, provinent de les escales mecàniques del metro, havia de fer-se lloc entre totes les persones que ja hi eren. En bona part de la plaça era millor simplement quedar-se allà on s’havia arribat i no embarcar-se en una aventura de voler avançar cap a les zones on ja s’hi concentrava molta gent. Potser és un dels temes que caldria tenir present per al bon funcionament de les concentracions, no cal voler anar a l’altra punta d’un carrer quan la densitat és afortunadament un èxit.
Un dels moments més emotius de l’acte va ser la lectura del poema “Ara mateix” de Miquel Martí i Pol, que acaba amb els mítics versos “[...]
Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! Que tot està per fer i tot és possible.”
Un poema valent, que des de les diferències clama per la unitat per aconseguir objectius. També podríem fixar-nos en un altre dels versos que sempre he trobat molt encertat: “Tenim a penes el que tenim i prou: l’espai d’història que ens pertoca [...]”. Amb aquesta frase, aparentment senzilla, Martí i Pol ens regala una reflexió sobre el país. A tots ens pertoca viure en un espai d’història, un espai on les nostres accions són importants. Idees que podem enllaçar amb un dels lemes d’Ara és l’hora per a l’11 de Setembre “Guarda’t un lloc per a la història!”.
L’actriu Sílvia Bel va interpretar el poema i Cesck Freixas en va cantar uns versos, al piano hi teníem en Lluís Llach. “Ara mateix” va fer de transició entre la lectura de la introducció de la Declaració de Sobirania que van oferir-nos el president de Súmate, Eduardo Reyes; l’escriptor Roc Casagran; l’economista Germà Bel, i l’actriu Carme Sansa amb els parlaments posteriors.
Primer va ser Muriel Casals qui va començar el parlament a la plaça Catalunya. A la intervenció Casals va adreçar-se als polítics anomenant-los pel seu nom: “President... Artur, Oriol, Joan, David, Dolors, Josep, Ramon, Marta, Quim, Joana, Joan Josep: us demanem que us torneu a asseure a la mateixa taula”. Aquest gest sembla que hauria de contribuir a fer prendre consciència que ells, directament, tenen ara una responsabilitat compartida.
Carme Forcadell va reforçar aquesta idea de compromís: “Donarem suport al 9 de novembre, però exigim que es refaci la unitat dels partits polítics”. També va parlar d’eleccions, de nou parlament, de mobilització i de tornar a ser un exemple com ho vam ser els darrers 11 de Setembre.
El presentador de l’acte era el periodista Miquel Calçada, més conegut com a Mikimoto. Calçada és també el comissari dels actes del Tricentenari arreu del territori català, mentre que Toni Soler és el comissari dels actes a Barcelona.
Pel que fa al procés participatiu del 9 de novembre, sabem que ara per ara 938 dels 947 municipis catalans tenen ja assegurats locals de participació, això vol dir que el 99,9% dels catalans podrà votar a la seva localitat i no s’haurà de desplaçar. Per si algú té curiositat per saber quins són aquests nou pobles que no han assegurat aportar locals aquí els teniu: Pontons, Sant Cugat Sesgarrigues, Castellví de Rosanes, Almatret, Horta de Sant Joan, Arres, Bausen, Canejan i Vespella de Gaià. A veure quins passos es donaran en els propers dies.
Hi ha bones notícies pels catalans a l’estranger, ja que disposaran de fins a catorze ciutats del món on podran anar a votar. També cal tenir en compte els observadors internacionals que vinguin a Catalunya a presenciar el procés participatiu, ells d’alguna manera, seran part de l’engranatge que ha de donar l’aprovació internacional a un procés ben fet i amb garanties. Serem un dels centres d’interès. Les converses i cròniques de l’endemà han de ser de respecte, i tant de bo que d’aprovació i de suport, almenys per a futurs esdeveniments.
Som ben a prop, s’acosta el dia D. Nosaltres en serem els protagonistes.
A la sortida del metro L1 entre Ronda Universitat, Rambla Catalunya i la mateixa plaça, la gent que anava arribant a peu de carrer, provinent de les escales mecàniques del metro, havia de fer-se lloc entre totes les persones que ja hi eren. En bona part de la plaça era millor simplement quedar-se allà on s’havia arribat i no embarcar-se en una aventura de voler avançar cap a les zones on ja s’hi concentrava molta gent. Potser és un dels temes que caldria tenir present per al bon funcionament de les concentracions, no cal voler anar a l’altra punta d’un carrer quan la densitat és afortunadament un èxit.
Un dels moments més emotius de l’acte va ser la lectura del poema “Ara mateix” de Miquel Martí i Pol, que acaba amb els mítics versos “[...]
Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! Que tot està per fer i tot és possible.”
Un poema valent, que des de les diferències clama per la unitat per aconseguir objectius. També podríem fixar-nos en un altre dels versos que sempre he trobat molt encertat: “Tenim a penes el que tenim i prou: l’espai d’història que ens pertoca [...]”. Amb aquesta frase, aparentment senzilla, Martí i Pol ens regala una reflexió sobre el país. A tots ens pertoca viure en un espai d’història, un espai on les nostres accions són importants. Idees que podem enllaçar amb un dels lemes d’Ara és l’hora per a l’11 de Setembre “Guarda’t un lloc per a la història!”.
L’actriu Sílvia Bel va interpretar el poema i Cesck Freixas en va cantar uns versos, al piano hi teníem en Lluís Llach. “Ara mateix” va fer de transició entre la lectura de la introducció de la Declaració de Sobirania que van oferir-nos el president de Súmate, Eduardo Reyes; l’escriptor Roc Casagran; l’economista Germà Bel, i l’actriu Carme Sansa amb els parlaments posteriors.
Primer va ser Muriel Casals qui va començar el parlament a la plaça Catalunya. A la intervenció Casals va adreçar-se als polítics anomenant-los pel seu nom: “President... Artur, Oriol, Joan, David, Dolors, Josep, Ramon, Marta, Quim, Joana, Joan Josep: us demanem que us torneu a asseure a la mateixa taula”. Aquest gest sembla que hauria de contribuir a fer prendre consciència que ells, directament, tenen ara una responsabilitat compartida.
Carme Forcadell va reforçar aquesta idea de compromís: “Donarem suport al 9 de novembre, però exigim que es refaci la unitat dels partits polítics”. També va parlar d’eleccions, de nou parlament, de mobilització i de tornar a ser un exemple com ho vam ser els darrers 11 de Setembre.
El presentador de l’acte era el periodista Miquel Calçada, més conegut com a Mikimoto. Calçada és també el comissari dels actes del Tricentenari arreu del territori català, mentre que Toni Soler és el comissari dels actes a Barcelona.
Pel que fa al procés participatiu del 9 de novembre, sabem que ara per ara 938 dels 947 municipis catalans tenen ja assegurats locals de participació, això vol dir que el 99,9% dels catalans podrà votar a la seva localitat i no s’haurà de desplaçar. Per si algú té curiositat per saber quins són aquests nou pobles que no han assegurat aportar locals aquí els teniu: Pontons, Sant Cugat Sesgarrigues, Castellví de Rosanes, Almatret, Horta de Sant Joan, Arres, Bausen, Canejan i Vespella de Gaià. A veure quins passos es donaran en els propers dies.
Hi ha bones notícies pels catalans a l’estranger, ja que disposaran de fins a catorze ciutats del món on podran anar a votar. També cal tenir en compte els observadors internacionals que vinguin a Catalunya a presenciar el procés participatiu, ells d’alguna manera, seran part de l’engranatge que ha de donar l’aprovació internacional a un procés ben fet i amb garanties. Serem un dels centres d’interès. Les converses i cròniques de l’endemà han de ser de respecte, i tant de bo que d’aprovació i de suport, almenys per a futurs esdeveniments.
Som ben a prop, s’acosta el dia D. Nosaltres en serem els protagonistes.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres