En una tertúlia a la ràdio fa uns dies, en Salvador Cardús va dir una frase que resumeix molt bé el que està passant darrerament. Cada dia se senten moltes interpretacions dels fets, moltes versions, algunes més basades en la realitat, d’altres més o menys interessades. Per això s’agraeix quan una persona sintetitza una situació d’una manera planera i lògica, d’una manera que tothom veu clar què està passant. En Salvador Cardús, potser citant algú altre, va explicar que “els que treuen els ulls al poble, es queixen que sigui cec”.

Aquesta metàfora explica els fets que ens hem anat trobant com a mínim en el terreny polític des del referèndum, la consulta i el procés participatiu. S’havia convocat una consulta pel 9 de Novembre, s’havia elaborat una Llei de consultes al Parlament, que el Tribunal constitucional espanyol a instàncies del govern de l’estat va suspendre, que no anul·lar. Els partits catalans a favor del democràtic dret de vot, després del debat sobre la insubmissió i de dur a terme tan si com no la consulta, acaben plantejant una altra possibilitat: que el nou de novembre es dugui a terme un procés participatiu a Catalunya. Com que entre altres coses no hi ha una publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, no hi hauria d’haver una possibilitat d’impugnació. A més, no es pot comptar amb un cens previ, sinó que el 9N, quan tothom vagi a votar, ensenyant el dni o tie (per estrangers) les persones s’identificaran allà. S’utilitzarà un sistema informàtic especialitzat que garantirà el funcionament de votacions únic. A més, tothom pot consultar al web www.participa2014.cat el col·legi electoral i la mesa que li toca per població, carrer, números parells o senars i lletres del cognom.

Ara podem tornar, doncs, a la frase inicial. Resulta que els que al llarg dels darrers mesos han fet campanya per què no es pugui votar, ens diuen, ara, que no hi ha garanties en aquest procés participatiu. Els qui han suspès la Llei de consultes del Parlament, que era la que permetia un procediment habitual per a les votacions, són els que ara subratllen que no hi ha garanties. Doncs, la solució seria fàcil, si aixequessin la suspensió les garanties habituals hi podrien ser. És a dir, els mateixos qui retreuen les garanties, són els que les impedeixen. En tot cas, en un procés participatiu també hi ha garanties, només cal que consulteu la web de participa2014.cat. I si voleu ser previsors, mireu tan aviat com sigui possible el vostre lloc de votació i imprimiu-vos la papereta amb el vot, per si de cas.

Tot amb tot, encara no sabem què passarà del cert els propers deu dies. I encara menys quines conseqüències immediates o a mig termini hi haurà. Alguns parlen d’impugnació al procés participatiu i d’eleccions anticipades imminents, d’altres d’anticipades d’aquí uns mesos, els altres d’esperar-nos a les autonòmiques del 2016, d’altres de la Declaració Unilateral d’Independència. I més enllà, també hi ha sobre la taula el tema de llistes úniques o per separat dels partits sobiranistes.

Definitivament, durant tants anys d’història s’han anat succeint una gran varietat de fets transcendents i que han encarrilat el futur. Però, ves per on, que ara som en una cruïlla on podem decidir el curs de la nostra pròpia història, i tenim la sort que ens ha tocat presenciar-ho, que ens toca ser part activa, que som tan afortunats que podem crear-ho nosaltres. De fet, tant pels del Sí Sí, els del Sí No, els del No, en blanc o nul, tots els que treballem per què hi puguin haver urnes, estem treballant per tots. Perquè la democràcia és el sistema “menys dolent” que tenim, com va dir algú. I nosaltres l’estem defensant per a tots. Votar per decidir sobre com organitzar quelcom hauria de ser intrínsec al sistema democràtic i defensat per tothom.

Per tots els que teniu twitter, s’ha posat en marxa l’etiqueta #VotaréPerTu, perquè tothom pugui explicar per a qui ho farà, pels avis, que van lluitar perquè això fos possible i van mantenir encesa la flama del país, d’altres ho faran pels fills o nets, perquè creixin en un país que pot ser millor. I vosaltres, per a qui votareu?