El món de demà és a les nostres mans. Demà és ara. Aquesta frase és d’Eleanor Roosvelt, la primera dama dels Estats Units que va impulsar la Carta dels Drets Humans el 1948. I amb aquesta frase és també com acaba l’espot d’Ara és l’hora per cridar a la participació el dia 9 de novembre. On hi veiem com polítics, activistes, persones de la societat civil, del món de la cultura, entre d’altres, votaran per en Martí Gasull, en Pau Casals, en Francesc Macià, en Lluís Companys, en Guillem Agulló, en Carrasco i Formiguera, en Francesc Candel, na Mercè Rodoreda, en Guti...

Aquesta frase del vídeo té més sentit que mai quan pensem en el procés participatiu, les urnes, els vots, les decisions que prenem ara que tindran el seu efecte en el futur. Ja se sap que el present d’ara correspon a la feina feta, a la lluita, a la voluntat, a tot allò que es va fer en el passat. D’alguna manera, el present col·lectiu és només la conseqüència del que els nostres avis i àvies, mares i pares van treballar, forjar, perquè avui siguem on som, ho van fer d’una manera sent-ne més o menys conscients, depenent dels casos, pensant en el futur i solucionant les qüestions i vicissituds del dia a dia.

Catalunya va patir una derrota el 1714, que se sumava a la que set anys abans havia començat a Almansa. El país va ressorgir a la Renaixença, a principi de segle XX es van articular unes bases de país i de cultura al Noucentisme, vam arribar a uns anys republicans fructífers, de renovació i esperança. El franquisme podria haver estat un punt i final, però gràcies a tota la gent que va salvar-nos els mots, com deia Espriu, és a dir, la llengua catalana, però també la identitat, la història, la consciència, no fou així. Durant els darrers anys del segle XX i fins ara hem anat constatant tota la sèrie de mancances i limitacions culturals, lingüístiques, econòmiques i territorials de les que ara en sorgeixen conseqüències.

El nou segle, el XXI, va començar amb nous i enèsims intents de diàleg, d’assentament, davant la negativa estatal, es desencadenen les manifestacions de protesta, d’afirmació nacional, d’independència. La nostra és una història llarga, és com l’excursionista que va fent via i de sobte es troba en una cruïlla de camins. Ha de triar cap on vol continuar, d’arguments en té molts per triar el millor per a la seva ruta, i, de fet, és conscient de quin és el camí que millor li dóna la possibilitat d’èxit, d’un futur millor.

I en aquesta qüestió cal escollir, perquè si decidim que no farem res, que no volem anar a votar, si no volem triar, també ho estem fent. En el cas d’aquest diumenge, si no hi anem triem formar part de l’abstenció i per tant contribuïm a rebaixar el percentatge de participació del 9 N. La participació és un punt clau. El resultat que surti tindrà més legitimitat, més simbolisme com més alta sigui la participació, per tant, això també depèn de nosaltres.

Sovint sento persones més o menys informades que apunten que no tenen resposta a preguntes sobre el futur estat. Però de fet comptem amb diverses eines clares i extenses que hi donen resposta, que expliquen els arguments, que resolen dubtes econòmics, que tracten sobre l’endemà de la independència. Per citar alguns exemples tenim excel·lents llibres centrats en el tema, que han escrit professionals especialitzats en aquests temes. Si parlem de qüestions econòmiques, pensions, inversions, dèficit fiscal, etc. Tenim el llibre de Germà Bel, catedràtic d’economia per la UB: Anatomia d’un desengany; el de Xavier Sala i Martín, catedràtic de Columbia (EUA): Adéu Espanya, o el de l’Elisenda Paluzie, que ha estat degana de la facultat d’economia de la UB: Podem. Aquests són alguns entre d’altres llibres, que ens donen una resposta argumentada i sòlida. Per cercar més informació podem entrar al web Elclauer.cat, i disposem dels informes i estudis especialitzats del Cercle Català de Negocis o la Fundació Catalunya Estat. També hi ha la proposta de Constitució Catalana que elaboren deu jutges, el portaveu dels quals és en Santiago Vidal. La pel·lícula de L’endemà, dirigida per na Isona Passola, és una molt bona recomanació per aclarir conceptes, ja que ens ofereix les reflexions i les respostes d’experts i polítics, idees clares, informació contrastada, respostes nítides.
Recordem-ho: “El món de demà és a les nostres mans. Demà és ara”. Tots hi juguem un paper, i només depèn de nosaltres!