Em sumo a donar les gràcies als/a les voluntàries que durant les darreres setmanes i mesos han treballat incansablement per aconseguir que la immensa tasca d’organització, difusió i coordinació del 9N fos exemplar, que ho ha estat, i molt. També és gràcies a ells que aquest impressionant èxit ha estat possible. I també m’agradaria agrair a totes les persones que van anar a votar la seva participació, per l’extraordinària significació que va tenir aquell gest de posar una papereta en una urna. Hem arribat a la situació que cal reclamar els drets més bàsics, i que segurament podem, fins i tot, sentir-nos intrèpids i valents per anar a votar. I ho som. Més enllà d’interpretacions més o menys interessades, bàsicament per part del govern de l’Estat espanyol, si llegim la premsa internacional ens adonem que molts d’ells entenen la situació fins i tot millor que el govern a Madrid. The Guardian, el Financial Times, editorials de Bloomberg... als països anglosaxons la posició espanyola no només sorprèn, sinó que sovint pot arribar a qüestionar-se, i la posició catalana a poc a poc s’entén més. Sempre parlant a grans trets, diaris alemanys, italians o francesos presenten la temàtica d’una manera més conservadora, amb més o menys intenció i amb més o menys simpaties, qüestionen certes aspiracions. I la Unió Europea continua expressant-se en la mateixa línia com fins ara, adduint que són temes interns d’un estat, no volent-s’hi pronunciar, rentant-se’n les mans, sembla que la UE no vulgui deixar-se sorprendre per aquest procés polític català, democràtic, cívic, torno a dir-ho, exemplar, ple d’esperança i futur. Tot amb tot, ben aviat ens trobaran a les portes de la Unió, per parlar de tu a tu amb els altres estats membres, per negociar i acordar posicions i resolucions. Tindrem sobirania per decidir quina volem que sigui exactament la nostra posició envers la UE, ja que, com han dit diversos economistes, nosaltres seríem un contribuent net a la UE, i, ni que sigui per aquest motiu, podem gairebé augurar més aviat certa receptivitat en el futur.

De fet, les polítiques internacionals sovint funcionen a posteriori. Seria òptim que a priori pogués estar tot clar, tenir estats que asseguressin el reconeixement internacional d’un de nou com Catalunya facilitaria molt poder posar sobre la taula aquests temes. Aquests aspectes diplomàtics s’han de treballar de valent, durant temps i, eficaçment, sobretot. No obstant això, hi haurà estats que només voldran posicionar-se públicament un cop s’hagi esdevingut de facto una independència. Llavors, és quan no queda cap altra opció que reconèixer-la o no. Aquí entra en joc interessos econòmics i polítics i geoestratègia. Conceptes que caldria analitzar molt bé. Aquestes qüestions són prou delicades com per parlar-ne breument, perquè des dels estats membre de la UE i a nivell internacional es prefereix l’statu quo, almenys fins que apareixen la diplomàcia i els fets consumats. En tot cas, sigui com sigui, la realitat i els esdeveniments són els que fan avançar les peces al taulell d’escacs. El referèndum d’Escòcia n’és un exemple. S’estaven movent fils dins de la UE per preparar el terreny per incloure una possible Escòcia independent.

Algun comentarista va dir fa poc que la situació de Catalunya li recordava a la d’un partit de futbol, pots estar davant de la porteria i tenir la pilota, però si no xutes no faràs gol.

Aquí a la Conca molta gent va anar a votar diumenge passat, les setmanes avancen i les interpretacions aniran concretant-se en accions polítiques i els fulls de ruta aniran perfilant-se i dibuixant clarament la direcció. Mentrestant, a la Conca aniran tenint lloc diverses activitats socials, culturals o acadèmiques, com per exemple les Jornades que aquest divendres i dissabte es duran a terme a Poblet, sobre el nostre entorn natural “El Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades”, explicat des de diverses disciplines geogràfiques, climatològiques, artístiques, arquitectòniques i de la flora i la fauna. Tot una experiència per conèixer millor on som i on vivim. Per estimar encara més la nostra terra. Com escrivia Espriu: “He mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra”.