Comentava divendres passat que ara fa uns dies havia participat en unes jornades a Poblet. Habitualment, quan m’adreço al monestir ho faig en cotxe, ja sigui per assistir a actes concrets o —com passa sovint— per portar-hi amics i coneguts d’arreu del territori. Així, quan vénen visites, amb Montblanc com a camp base, aprofitem que passen uns jorns a les comarques tarragonines perquè coneguin de primera mà la Ruta del Cister.

En aquesta ocasió, però, i venint des de Barcelona, vaig decidir posar a prova la xarxa de transports públics de l’Europa occidental. Així, al mateix temps, feia la meva modesta contribució al desenvolupament sostenible i m’adheria al moltes vegades citat i en poques ocasions respectat Protocol de Kyoto. Així, obrint l’ordinador per planificar-me la ruta, tenia clar que les conferències internacionals al voltant del canvi climàtic tindrien, com a mínim, una conseqüència pràctica.

Amb els primers resultats d’un conegut cercador començo a intuir que la logística serà una mica més complexa del que podria semblar en un estat que cada any inaugura quilòmetres d’alta velocitat. Finalment trobo el tren que em portarà fins a l’Espluga, encara que els horaris no són precisament flexibles.

Des de l’estació de tren del municipi de la Conca vaig caminant fins al davant del Casal. Per fer-ho, hi ha diverses opcions, però en aquesta ocasió em decanto per la via ràpida i, havent deixat enrere la catedral del vi, això és, el Celler Cooperatiu, ressegueixo el perímetre tot passant ben a tocar de la Cova de la Font Major.

Ja tinc la meitat de la feina feta. Ara toca la segona part. L’eina dels mapes interactius ens informa de manera genèrica quan indiquem quin recorregut desitgem, que de l’Espluga de Francolí al Reial Monestir hi ha un total de 3,4 quilòmetres i que aquesta distància equival a 7 minuts en cotxe. Tot i així, hom pot adonar-se que la situació predeterminada del punt d’inici que marca el programa és al carrer del castell.
Per ajustar geogràficament les distàncies, actualitzem la nostra situació al mòbil. Fixem les coordenades de sortida a la rotonda de davant de l’Hostal del Senglar i les d’arribada a la porta del recinte del monestir, ben a prop de l’aparcament. Amb els ajustos finalitzats, els mapa digital ens indica ara que, amb transport privat, en 3 minuts ja seríem al panteó reial. Això equival a 2,5 quilòmetres (anant per la T-700). Només com a curiositat, si s’intenta marcar l’opció de “transport públic”, et redirigeix de nou a la figureta de l’home caminant.

Tenim, doncs, dos quilòmetres i mig per endavant que es converteixen al seu torn en 35 minuts a peu (sempre segons les dades de la màquina). Per tant, en el cas de no fer-hi parada ni visita, serien 70 minuts entre anar i tornar.

El dia en qüestió en què vaig posar-me a caminar a pas lleuger cap al complex eclesiàstic, reflexions diverses em vingueren en ment. Cal dir que aquests pensaments foren ideats desconeixent, d’una banda, la planificació urbanística futura de la població i, de l’altra, els antecedents que la qüestió hagi pogut tenir en el debat públic. Així, si ja és una proposta aprovada i que tirarà endavant properament o si ja ha estat un tema sobre el que ja s’ha debatut molt, aquestes línies no faran més que reforçar el plantejament.

Sigui com sigui, el fet és que fent via entre les terres de vinyes i veient a la llunyania el recinte emmurallat vaig preguntar-me perquè a costat i costat dels dos carrils —un d’anada i un de tornada— adequats per a la circulació viària, no s’hi trobaven amples voreres. Unes voreres amples i ben polides, que permetessin anar caminant des de l’Espluga fins a Poblet. Unes voreres que fins podrien complementar-se amb carrils per a bicicletes. Unes voreres enrajolades, amb un seguit de bancs a cada tram, potser amb alguna font i tot, que permetessin a vilatans i convidats fer esport i salut. Un passeig idíl·lic per un paisatge meravellós. 
      
Esperem ben aviat, així, poder endinsar-nos al monestir de Poblet, venint des de l’Espluga de Francolí pel passeig.