Sembla mentida, però tots plegats acabem vivint en una roda que gira i gira i, a partir dels seus girs, fa passar les hores, els dies i, en definitiva, els anys, que formen una vida. I és clar, amb tot plegat, quan encara tens present aquell estiu tan animós, aquelles vacances tan profitoses o, fins i tot, el cap d’any passat, la roda que no para de girar ens porta una vegada més, com qui no vol la cosa cap a un nou Nadal.

De fet, també si ens fixem en les diferents tradicions religioses com la catòlica, ens trobem, per exemple, llibres com La Litúrgia de les Hores, on cada moment del dia té les seves respectives salmòdies i pregàries i, si ens fixem en el calendari litúrgic anual, cada mes o període de setmanes, mesos, té la seva celebració i, de fet, el pobre Jesús, cada any, també és víctima d’aquesta roda, ja que reneix, pateix la passió, mort i ressuscita de forma constant; igual que tots nosaltres.

Alguns, fins i tot, sempre repeteixen el mateix càmping, el mateix apartament i el mateix tot per les vacances, quan hauria de ser el moment de variar i ja no diguem de la repetició dels nostres costums, les mateixes cares a taula, la mateixa companyia i, en general, la mateixa rutina. Però, és clar, també hi ha hagut valents i n’hi ha que han volgut i volen fugir de la roda de les hores, dels dies, dels anys i alguns han acabat sortint de la roda del món. Sigui com sigui, aviat serà Nadal.