El somni que s’ha acabat la crisi...

Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Anys enrere, més que no pas ara, s’acostumava a sentir parlar sovint d’aquella persona que somiava despert o bé aquella altra que era un somiatruites. En general, són expressions que han anat quedant una mica en desús o bé és que un servidor no les sent tant com les acostumava a sentir...
Tot i així, d’exemples de persones que somien despertes, a banda dels afamats que podrien somiar amb taules ben plenes de suculents àpats o pobres que podrien somiar desperts amb feixos de bitllets (bé, això també ho podria somiar despert un lladre o nosaltres mateixos), doncs, tenim, de vegades, presidents del govern, sobretot, espanyols, ja que, si bé fa alguns anys un —curiosament del mateix partit— deia allò de “España va bien”, ara en tenim un altre que diu que aquest serà el primer Nadal, després de molt de temps, que Espanya podrà celebrar havent deixat a fora la crisi.
I és que, senyores i senyors, si no fos per la quantitat de desgraciats per metre quadrat que ho passen malament, n’hi hauria per fer-se’n un fart de riure des d’ara i fins que sonessin les campanes de Nadal. Abans, hom podria pensar que aquestes frases eren típiques de campanya electoral, però ja estic veient que els mandataris del partit al qual pertany aquest senyor són molt donats a somiar desperts. Tot i així, realment s’ho creuen? Francament, crec que no, però el 2015 serà any d’eleccions...
Tot i així, d’exemples de persones que somien despertes, a banda dels afamats que podrien somiar amb taules ben plenes de suculents àpats o pobres que podrien somiar desperts amb feixos de bitllets (bé, això també ho podria somiar despert un lladre o nosaltres mateixos), doncs, tenim, de vegades, presidents del govern, sobretot, espanyols, ja que, si bé fa alguns anys un —curiosament del mateix partit— deia allò de “España va bien”, ara en tenim un altre que diu que aquest serà el primer Nadal, després de molt de temps, que Espanya podrà celebrar havent deixat a fora la crisi.
I és que, senyores i senyors, si no fos per la quantitat de desgraciats per metre quadrat que ho passen malament, n’hi hauria per fer-se’n un fart de riure des d’ara i fins que sonessin les campanes de Nadal. Abans, hom podria pensar que aquestes frases eren típiques de campanya electoral, però ja estic veient que els mandataris del partit al qual pertany aquest senyor són molt donats a somiar desperts. Tot i així, realment s’ho creuen? Francament, crec que no, però el 2015 serà any d’eleccions...
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres
