Un bon propòsit pel 2015
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Fa un parell de desembres feia una columna fent una mica de paròdia dels propòsits d’any nou (tot just ara la llegia per recordar-ne el contingut). En aquesta ocasió, i atès el context actual, us en proposaré un de concret: fer una aportació a la societat catalana i al conjunt del país.
Són moments excepcionals i cal un pas ferm aquest 2015 per poder enfortir allò que hem assolit al llarg del 2014. En aquest sentit, i sabent que la societat catalana és ben diversa, us proposo contribuir a la cohesió social a través del programa, per exemple, de parelles lingüístiques.
Més de dues-centes llengües es parlen a les places i als carrers dels diferents municipis. Lògicament, amb unes proporcions molt diverses cada una d’elles, pel que fa al nombre de parlants i al seu ús. Una diversitat lingüística notòria que impulsava reflexions de conjunt. Cap a on s’ha d’encaminar la societat per evitar fractures internes? Com es poden garantir uns valors globals compartits? Els nouvinguts s’incorporaran sentimentalment al país? En qualsevol dels tres interrogants, la llengua catalana pot ser-ne clau i així, les institucions i la societat civil haurien d’assumir com a propi un dels reptes majúsculs del moment. Precisament d’això reflexionava en un article a Canemàs, a la revista del pensament associatiu català.
L’objectiu és reforçar el català com a eina principal de l’acollida, considerant que aquest és el millor instrument per permetre al conjunt de nous catalans d’entrar a formar part de la nova realitat. Nouvinguts que aporten –i reben– influències que els fan ser partícips del present i del futur. El català és, en aquest marc, la millor eina de cohesió social, l’element necessari, imprescindible. És l’instrument que permet trencar murs i obrir fronteres. És el mecanisme que garanteix la igualtat d’oportunitats. És la llengua comuna.
L’escola permet la incorporació immediata dels més petits dins del marc referencial. És necessari, tot i així, que aquells que ja han arribat directament al món laboral, tinguin la possibilitat, també, d’aprendre català. En aquest sentit, les classes de català per a adults han estat, i continuen sent, crucials per aquells que han fet de Catalunya el seu nou país. Però el coneixement de la gramàtica, la sintaxi i el vocabulari no són suficients. La vitalitat lingüística es referma amb l’ús.
Per ajudar a resoldre aquesta circumstància i per tal de millorar el vincle –o com a mínim de fer-lo més intens– entre els nous parlants de català i l’imaginari col·lectiu compartit, s’engegà un dels programes més exitosos de tot el procés de normalització de la llengua: el de les parelles lingüístiques.
El seu funcionament és àgil i amable. Ens referim a dues persones, això és, un voluntari i un aprenent. El primer disposa d’uns coneixements suficients de català com per poder ser-ne un ensenyant informal i el segon té interès en poder practicar en un àmbit no acadèmic, la llengua de la que té certes nocions. A partir d’aquí, han de quadrar agendes i comprometre’s a conversar en català un total de deu hores. Una distribució recomanable és la de fer trobades d’una hora de durada al llarg de deu setmanes seguides, però cada parella és lliure per distribuir-se la temporització.
De funcionament pràctic, les parelles lingüístiques es basen en el concepte de voluntariat, de contribuir a la comunitat a partir d’una dedicació temporal voluntària. El fet de formar part de les parelles lingüístiques, com en qualsevol programa voluntari, ofereix unes contraprestacions de satisfacció personal, d’utilitat social. Aquests conceptes estan molt arrelats a casa nostra a partir del teixit associatiu. Sense les entitats no seríem on som, i les entitats les formen les persones, amb il·lusió i esforç.
Amb el català com a eix vertebrador de la integració, les parelles lingüístiques són també convivència i respecte, és entendre el país. Ara és l’hora d’escoltar tothom, de parlar amb tothom, de fer xarxa, de que tothom pugui dir-hi la seva.
La preuada cohesió social, que les parelles lingüístiques ajuden a reforçar, és imprescindible en moments decisius per al nostre futur com més immediat com els actuals.
Benvinguts i benvingudes al 2015 dels nostres somnis!
Són moments excepcionals i cal un pas ferm aquest 2015 per poder enfortir allò que hem assolit al llarg del 2014. En aquest sentit, i sabent que la societat catalana és ben diversa, us proposo contribuir a la cohesió social a través del programa, per exemple, de parelles lingüístiques.
Més de dues-centes llengües es parlen a les places i als carrers dels diferents municipis. Lògicament, amb unes proporcions molt diverses cada una d’elles, pel que fa al nombre de parlants i al seu ús. Una diversitat lingüística notòria que impulsava reflexions de conjunt. Cap a on s’ha d’encaminar la societat per evitar fractures internes? Com es poden garantir uns valors globals compartits? Els nouvinguts s’incorporaran sentimentalment al país? En qualsevol dels tres interrogants, la llengua catalana pot ser-ne clau i així, les institucions i la societat civil haurien d’assumir com a propi un dels reptes majúsculs del moment. Precisament d’això reflexionava en un article a Canemàs, a la revista del pensament associatiu català.
L’objectiu és reforçar el català com a eina principal de l’acollida, considerant que aquest és el millor instrument per permetre al conjunt de nous catalans d’entrar a formar part de la nova realitat. Nouvinguts que aporten –i reben– influències que els fan ser partícips del present i del futur. El català és, en aquest marc, la millor eina de cohesió social, l’element necessari, imprescindible. És l’instrument que permet trencar murs i obrir fronteres. És el mecanisme que garanteix la igualtat d’oportunitats. És la llengua comuna.
L’escola permet la incorporació immediata dels més petits dins del marc referencial. És necessari, tot i així, que aquells que ja han arribat directament al món laboral, tinguin la possibilitat, també, d’aprendre català. En aquest sentit, les classes de català per a adults han estat, i continuen sent, crucials per aquells que han fet de Catalunya el seu nou país. Però el coneixement de la gramàtica, la sintaxi i el vocabulari no són suficients. La vitalitat lingüística es referma amb l’ús.
Per ajudar a resoldre aquesta circumstància i per tal de millorar el vincle –o com a mínim de fer-lo més intens– entre els nous parlants de català i l’imaginari col·lectiu compartit, s’engegà un dels programes més exitosos de tot el procés de normalització de la llengua: el de les parelles lingüístiques.
El seu funcionament és àgil i amable. Ens referim a dues persones, això és, un voluntari i un aprenent. El primer disposa d’uns coneixements suficients de català com per poder ser-ne un ensenyant informal i el segon té interès en poder practicar en un àmbit no acadèmic, la llengua de la que té certes nocions. A partir d’aquí, han de quadrar agendes i comprometre’s a conversar en català un total de deu hores. Una distribució recomanable és la de fer trobades d’una hora de durada al llarg de deu setmanes seguides, però cada parella és lliure per distribuir-se la temporització.
De funcionament pràctic, les parelles lingüístiques es basen en el concepte de voluntariat, de contribuir a la comunitat a partir d’una dedicació temporal voluntària. El fet de formar part de les parelles lingüístiques, com en qualsevol programa voluntari, ofereix unes contraprestacions de satisfacció personal, d’utilitat social. Aquests conceptes estan molt arrelats a casa nostra a partir del teixit associatiu. Sense les entitats no seríem on som, i les entitats les formen les persones, amb il·lusió i esforç.
Amb el català com a eix vertebrador de la integració, les parelles lingüístiques són també convivència i respecte, és entendre el país. Ara és l’hora d’escoltar tothom, de parlar amb tothom, de fer xarxa, de que tothom pugui dir-hi la seva.
La preuada cohesió social, que les parelles lingüístiques ajuden a reforçar, és imprescindible en moments decisius per al nostre futur com més immediat com els actuals.
Benvinguts i benvingudes al 2015 dels nostres somnis!
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres