Aquest país nostre, des del meu i humil punt de vista, és realment estressant pel que fa a nombre de festes i això, amb les que hi ha en vermell al calendari, sense comptar aniversaris personals, santorals diversos i festes locals; amb l’afegit que, en aquest país nostre, les festes sempre vénen amb el segell de la gastronomia pel mig, cosa que fa que el tema de les dietes sigui un problema que anem arrossegant al llarg de l’any i que, en general, la major part de la població tingui sempre, de gener a desembre, una mena d’expressió facial semblant a l’ideal de «panxa contenta».

Ara, gràcies a Déu o al pas dels dies i les hores, aquestes festes nadalenques tan saltejades entre dies laborables, han tocat la marxa de les nostres viles, pobles i ciutats dels Reis Mags d’Orient, a la fi, i torna la sempre poc normal normalitat o quotidianitat. Enrere, deixem pels que hem hagut de treballar setmanes d’obligacions intermitents, que francament són difícils de pair, ja que ja em diran si són saludables les arrencades fortes combinades amb aturades intermitents; no, no hi ha pneumàtics que les aguantin.
Ara, ens tocarà, però, administrar de la millor manera, altra vegada, les hores i els dies normals, les setmanes de cinc dies laborables i els caps de setmana, que es fan curts, i tot allò que ens vagi arribant amb la millor cara possible.

Però el que sí que és clar és que serà més racional, no com les festes d’enguany.