Definitivament, estem vivint temps molt convulsos i, pel que sembla, tot indica que la cosa no anirà a menys, sinó que podria acabar sent encara més convulsa del que ho és avui dia. Els recents atacs contra la llibertat d’expressió, amb cruels assassinats inclosos, han deixat perplexa la comunitat internacional i les consciències de tota la gent de bé, independentment de la religió que aquesta professi. Malauradament, ara hem reaccionat tots contra aquests darrers, però, anteriorment, només cal pensar en la mena d’apocalipsi que fa uns anys es va viure a
Atocha, per posar-ne un exemple.

Malauradament, tot i que res no justifica cap mena de barbàrie, en certa manera estem pagant els nostres errors. Les societats occidentals hem alimentat més d’una fera per tal de fer decantar els interessos econòmics de les nostres societats cap a favor nostre i, en canvi, no ens ha tremolat la mà ni per bombardejar ni per armar gent que mai no hauria d’haver tingut unes armes a les seves mans. A més a més, quan hem volgut construir a tort i a dret, hem obert les nostres fronteres a gent que ara molts voldrien fora i els hem apilat en guetos lluny del nostre benestar, cada vegada més en retrocés.

I només he mencionat alguns pecats; i així, la fera se’ns ha fet gran i, ara, em temo que només servirà tot plegat per treure’ns una mica més de llibertats i alimentar feres més nostrades.