Si us hi fixeu, tot en la vida té un música; les pel·lícules, per exemple, no s’explicaria tal com les coneixem sense la seva corresponent música, la que forma la seva banda sonora; un casament no tindria el mateix sentit si, quan arriben els nuvis, no sonés la famosa marxa nupcial; un enterrament no seria el mateix si no sonés una marxa fúnebre, i un ball no tindria sentit si no hi hagués uns sons que primer ens provoquen alegria, ganes de moure’ns i, finalment, començar a fer un seguit de moviments més o menys harmònics que ens fan moure en diferents sentits; fins i tot, hi ha qui diu que tot l’univers és música en si mateix, ja que el seu mateix moviment provoca unes vibracions que, alhora, són música.

Diuen que les plantes amb música creixen millor i, a les saletes d’espera, hi ha música d’aquella ambiental i, en general, als centres comercials ens adornen la nostra despesa amb música i, quan els humans són a la dutxa, alguns, fins i tot, produeixen música tot xiulant amb els seus llavis.

I així podríem anar dient i dient i se n’adonarien que, tot i no ser-ne conscients, tot és música. El cant mateix dels ocells o l’anada i tornada de les ones del mar formen un conjunt harmònic de sons que podríem arribar a qualificar de musicals i vagin vostès a saber si un animal al mig de la selva o un peix sota l’oceà no escolten alguna mena de música que ens és aliena.