Llegeixo que el 15 de març hi haurà una trobada de gegants a Vimbodí i Poblet, la desena trobada de Gegants de la Conca de Barberà! Gegants de tota la comarca ballaran a bon ritme, desfilaran amunt i avall, amb les seves cares felices, divertides, amables i deixaran fotografiar-se per petits i grans. Tothom vol anar a veure’ls, amb les mateixes ganes que també a totes les altres figures dels Seguicis Populars del país, és clar. Perquè ens ho fan passar bé, perquè la música que els acompanya és agradable i festiva, perquè ens recorda a quan érem petits que bocabadats els miràvem, i ens semblaven enormes, molt més grans del que els veiem ara. I perquè la joia de la gent, els colors i l’ambient ens aporten bones sensacions, de comunitat, d’alegria compartida.

Ja fa deu edicions d’aquesta trobada a la Conca, l’any passat a l’Espluga de Francolí i aquest any torna la cita. Com que són gegants de la comarca els coneixem, són ja part del nostre imaginari, amb ells tenim diverses cites durant l’any, a les festes majors, en esdeveniments especials, sempre estan associats a la festivitat, a dies assenyalats i perquè són els nostres gegants i en podem estar orgullosos. A la trobada d’enguany a Vimbodí i Poblet diuen que a la festa també hi seran presents els gegants de Catalunya. Es van estrenar l’any 1988 i porten uns noms que estan pensats per representar algunes de les característiques que es troben al país. I no només els noms, sinó els trets de la cara i els cabells i els seus vestits ens expliquen la història i la vida a Catalunya. Sabeu qui són? Heu vist com són?

Es diuen en Treball i na Cultura i van ser construïts a Solsona. Segons l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, na Cultura simbolitza l’humanisme i les lletres, els seus cabells rossos i ulls clars recorden els pobles europeus que ens han influït. Porta joies que enllacen amb la tradició artesanal joiera i també duu un detall que ens transporta a la Renaixença, als Jocs Florals: una englantina d’or a la mà.  En Treball representa l’esperit emprenedor i tenaç, la definició de poble a qui no li espanta la feina, preparat per treballar, guanyar-se la vida i prosperar. Els seus cabells negres i rinxolats, ulls foscos i barba espessa parla de les diverses cultures mediterrànies amb què hem estat en contacte i que també han forjat la nostra identitat. A la mà dreta hi porta un llibre de comptes i un segell amb les quatre barres.

I els vestits, quines imatges hi ha? Com representen el país? La geganta duu una sardana ballada als peus de Montserrat, amb un colom blanc i una partitura que neix a les muntanyes i s’enlaira cap al cel, que ens canta El Cant dels Ocells. Arribem al romànic català, representat per Sant Miquel de Cuixà amb el Canigó de fons. El gòtic es combina amb la imatge de la Sagrada Família modernista, que deixa pas als invents. Trobem el submarí Ictíneu II i fòrmules científiques, metges, marbres, ceràmica, pinzells... arribem als nostres artistes. Per acabar anem fins a l’espai, que parla dels nostres astrònoms. Na Cultura simbolitza, doncs, música i dansa, paisatge i arquitectura, invents i ciència, art i astronomia.

En Treball també té una roba molt elaborada. Quins elements creieu que hi apareixen? Per començar, uns clavells que representen el cultiu de flors. Trens i mines, conreus i boscos, paper, mobles. A continuació observem el menjar i el beure, el vidre i la terrissa. D’aquí virem cap als animals, al bestiar. I llavors ja passem al comerç, les balances de les botigues, la forja. I cap als bancs i les caixes, tot albirant les fàbriques i la industria, acompanyades del calçat, les xemeneies i el tèxtil. La pesca amb un gran vaixell de vela ampla passa cap als camps de blat, cereals i fins arribar als vins i caves. I després de tot aquest immens passeig, culmina l’olivera, a la vora del sol i la lluna. Hem passat per mars i muntanyes, planes i fàbriques, balances, cultius i trens...

En Treball i na Cultura ballaran al costat dels amfitrions, els gegants de la Conca de Barberà. Tots ells són part valuosa del nostre patrimoni, de la nostra expressió popular, que, juntament amb els altres preuats elements del Seguici, també ens identifica i ens defineix.