Els mediterranis comprenem, quan viatgem nord enllà, la importància de la llum. Sí, la llum, el sol, la il·luminació. Una circumstància bàsica a la qual, sovint, pel fet de tenir-la ben propera, no donem importància. Però no em direu que són les mateixes aquelles tardes enfosquides d’hivern, en les quals, quan penses a berenar, te n’adones que ja és negra nit, que els lluminosos vespres estiuencs, on pots començar a sopar quan el sol tot just s’està ponent.

Però no es tracta avui d’enyorar les nits d’estiu, els tonight-tonight que aviat tornaran a aparèixer en pantalla i aquelles vetllades del mes de juny on tot comença. Seria avançar-nos massa, perquè encara queden moltes setmanes per les barquetes de platja i els arrossos mariners, tot i que per a alguns ja arriba “el caloret faller”.

El món de la il·luminació és tot un món, com es pot comprovar entrant a les immenses botigues de làmpades, focus i altres instruments que emeten llum. N’hi ha de mil formes i colors. Que vagi a joc amb els mobles? Serà massa gran? Excessivament trendy? I un estil rococó? Mirem a l’altre passadís a veure què? Potser ens decantem pel vintage? Què seria més adequat tenint present que els sofàs són d’estil clàssic? Si agafem aquest... canviem el sofà, alors?

Estic convençut que tothom ha patit aquesta mena d’indecisions. Si estan entre dos o tres models diferents, no cal patir, després d’escollir-ne un i d’haver passat quinze dies, ningú no recordarà quines qualitats dubitatives tenien les opcions descartades. En el cas hipotètic —i poc comú— que la persona en qüestió, després de dues setmanes, continuï pensant que va ser un error no agafar l’altre tipus de llum, perquè —vés a saber— potser la forma era menys kitch, no passa res. No cal que intentin tornar a l’establiment a corregir la seva sentència. O creuen que podran trobar aquell mateix model, de nou, enmig de totes les altres opcions?

Quan finalment t’has decidit per un o altre aparell, la segona part es compon per la bombeta, fusible o l’element que permeti que aquell instrument passi de ser un simple objecte decoratiu a una eina útil per oferir llum als seus propietaris i a les altres persones que siguin a la rodalia. Però, és clar, llum blanca o d’aquesta més groguenca? Depèn del context, de la situació o de l’ambient que vulguem crear, també hi ha tonalitats més excèntriques que potser no cal mencionar. Potser al final serà més senzill instal·lar uns fluorescents i au, feina feta!

Parlava de la importància de la llum. Si bé és cert que tenim bons i sofisticats mecanismes d’il·luminació —perquè ara podem viure les 24 hores, i no només de sol a sol— també ho és que no hi ha res millor que la llum natural. Per això la llum té cada vegada més valor en el disseny arquitectònic dels nous emplaçaments. Com la llum, també la distribució d’espais en els habitatges i els equipaments.

Hom busca principalment la funcionalitat, per la importància dels usos de cada dia. Però això no significa que calgui defugir la bellesa visual ni tampoc que s’hagi de desterrar el gust pel detall. Així, es proposa que l’estètica estigui al servei de la quotidianitat, fet que trobo especialment necessari i oportú. Si els edificis han de tenir alguna qualitat a destacar, cal que aquesta qualitat sigui la comoditat.

Darrerament estic veient innovacions ben interessants en aquest sentit. Per exemple, sobretot en construccions polivalents, amb sales de reunions o petits auditoris per a conferències o actes, són molt útils les parets mòbils. Són aquelles parets—–superada l’etapa de les parets mestres— que permeten ajuntar o separar sales segons el nombre de persones que han de ser-hi presents.

Bé, tot això ha vingut perquè l’autor està escrivint aquesta columna en una Biblioteca Pública de recent remodelació, a la Ciutat Comtal, i trobo que les parets de vidre han quedat prou bé, que ofereixen a tot l’equipament molta il·luminació i que l’espai diàfan és tot un encert.

Que aquestes línies serveixin com un reconeixement als (bons) arquitectes!