A vegades combinar la feina i els altres aspectes que omplen la vida és complicat. Històricament, la nostra societat és la que compta amb uns drets i unes jornades laborals més racionals, més pensades per les persones, més  humanes. Només cal pensar en l’Edat Mitjana, o en el s. XIX i XX a les fàbriques, amb blocs de treball de sol a sol, sense suficient temps per descansar, per gaudir d’allò que un guanyava, sense seguretat social o educació universal per als infants.

Recordo que a L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol es feia un retrat de la Barcelona de principis del segle XX, la novel·la es va publicar el 1907 i deu any més tard se’n va publicar la versió en teatre. L’obra va de tres generacions d’Esteves: El Sr. Esteve, l’Esteve i l’Estevet que tenen una botiga de vetes-i-fils. A l’obra i hi ha un moment en què l’Esteve i la seva dona es troben que és festa i que se suposa que no han d’obrir la botiga, i que han d’anar als parcs del voltant de Barcelona per passar el dia. I es veu com l’Esteve està descol·locat. Tota l’obra és una sàtira, una comèdia, que s’ha de prendre amb el toc d’humor afinat que en Rusiñol tan bé utilitzava. Això seria només un exemple que mostra els canvis de tendències socials.

Sovint es diu que als anys vuitanta, noranta i principi dels dos mil la nostra societat occidental havia fet un gran pas en l’Estat del benestar, no només sabem gaudir dels dies de festa, sinó que tenim una sèrie de serveis finançats per contribucions que han de facilitar la vida del ciutadà. Però des de fa uns pocs anys que la tendència pren una direcció que hauríem d’evitar. No es pot recular d’uns drets adquirits al cap de segles d’indefensió.

La seguretat social és un sistema bàsic per garantir la igualtat dels ciutadans a serveis bàsics. És cert que molts països del món no en tenen, fet que dificulta enormement l’accés a atenció sanitària a molts dels seus ciutadans. Si ens trobàvem i ens trobem encara en una societat avançada en aquest sentit, és crucial preservar aquests serveis i donar-los suport, millorar-los també, no posar-los en perill.

Les pensions també són un tema del qual se n’ha parlat molt últimament. En Xavier Sala i Martín ho respon molt bé a les xerrades que ha anat fent al llarg dels territoris i que ha publicat en el seu llibre És l’hora dels adéus?: Les pensions es paguen amb els impostos de les persones que treballen en aquell moment. Així, doncs, el sistema de pensions està garantit en un nou estat, també, perquè els treballadors d’aquell estat pagaran les pensions. Actualment, els treballadors de l’Estat espanyol guanyen X i amb això es paguen les pensions. Tal com explica el professor, en una Catalunya independent les pensions es pagaran amb els salaris dels treballadors catalans, que de mitjana guanyen més que X, diguem-ne guanyen “X+1”. Així, doncs, podríem tenir, fins i tot, un increment en les pensions. I també explica que aquest anomenat “fons de reserva” que l’Estat diu que té per a les pensions no és ben bé així, perquè les pensions es paguen amb els diners dels treballadors d’aquell moment. I, en tot cas, aquest anomenat “fons de reserva” ja no hi és.

En resum, situacions laborals, seguretat social, pensions i situació nacional, tot això i afegint-hi el món de l’ensenyament i la immersió lingüística, entre molts altres punts com podrien ser les baixes de maternitat i paternitat tan curtes que tenim, la llei de la dependència, la llei de pobresa energètica..., són les qüestions que més de prop ens toquen i que més necessitem consolidar i millorar. I la construcció d’un nou estat ens permetrà recaptar les contribucions i decidir per nosaltres mateixos on es destinen els impostos i com organitzem la nostra societat. Serà el nostre Parlament que en cada moment podrà decidir.

Encara falta pel 27 de Setembre, justament 6 mesos. Tenim unes altres eleccions pel mig: les municipals, i també el punt de mira a les eleccions autonòmiques valencianes. Segurament que al llarg d’aquests mesos s’aniran celebrant actes per tot el país, caminarem tots junts, d’aquí mig any, a la tardor, haurà de començar la primavera.