Ara fa uns dies va presentar-se a el llibre d’Història de Vimbodí i Poblet, una bona iniciativa que seria necessari exportar arreu de la geografia. Perquè cada ciutat i cada poble té la seva pròpia història, i uns homes i unes dones que han ajudat a fer créixer el patrimoni i el pensament d’aquell territori. Per això, és important l’existència de publicacions locals i comarcals, no només com a eines de coneixement d’avui, sinó com a fonts per al demà. La Xibida de Vallclara i la revista Belltall, que recentment han tret nou número, entrarien dins d’aquesta concepció.

En aquests dies en què la Coral Flor de Lis ens oferia la tradicional cantada de caramelles i s’enllestia la inauguració de l’ermita de Sant Josep, també s’ha inaugurat a Solivella un equipament d’interès per aquells que ens apassiona la història, el Museu del Castell i Centre d’Interpretació de l’Arquitectura renaixentista a la Conca de Barberà.

Així, entre les palmes i els palmons de la setmana santa de Santa Coloma de Queralt, el Viacrucis de l’Espluga, la vetlla pasqual de Montbrió,  les processons de Vilanova de Prades i els Passos dels diferents municipis, el vincle entre cultura-tradició-història i actualitat s’ha fet ben present a la comarca.

Perquè la història i l’associacionisme cultural també és dinamisme, com el fet que els gegants i els nans de Montblanc fossin al Mercat del Ram de Vic. I si a més, la vocació de colla, com la dels bastoners, té repercussió televisiva millor que millor. I parlant de repercussió, què me’n dieu del selfie de Sant Jordi i la Princesa que ja està penjat a instagram?

Paral·lelament a la difusió pública i als actes oberts que enllacen el passat amb l’actualitat, també hi ha la feina constant dels historiadors, els resultats dels quals permeten anar teixint aquesta comprensió global d’allò que érem i d’allò que som. També en el cas d’històries familiars novel·lades, com la d’El Convent, d’Eduard Contijoch. És en aquesta tasca feixuga però il·lusionant de remenar arxius i d’endreçar papers, que els historiadors sovint ens trobem amb perplexitats inexplicables. És cert que sovint són petites menudeses per a la majoria de la nostra gent, però que poden resultar cabdals per a l’estudi del que algun dia serà matèria d’estudi.

Un d’aquests exemples que ens fan posar les mans al cap és el de les publicacions periòdiques que no disposen del nom del diari/revista a la capçalera de cada pàgina. Certament, a partir de la tipografia comparativa podem arribar a endevinar d’on se suposa que és aquella fotocòpia que algú un dia va fer de la pàgina, però ens estalviaríem temps, recursos i gestions, si la seva localització fos directament en algun dels marges del mateix full.

El mateix succeeix, i sovint per part dels mateixos que en el cas anteriorment citat, quan no es disposa de la data. Sí, hi ha publicacions regulars impreses que no fixen la data a cada una de les seves pàgines. Lògicament, per a la persona que llegeix el text des de la immediatesa del moment, només que quedi marcat el dia a la portada, ja en té prou. L’objectiu en aquest cas és, més que res, evitar agafar un número endarrerit que ja ha estat consultat amb anterioritat. Els historiadors, però, sovint ens trobem amb pàgines soles, que no expliciten ni la data ni el número del volum. El pitjor és quan es tracta d’un tros de text que ni comença ni acaba en aquell paper. On deu ser el començament? Com deu acabar? Per què no van marcar de quan era?

Una situació semblant ens la trobem, aquells que ens endinsem en el coneixement dels temps passats, quan en un arxiu particular d’algú, hi trobem retalls de diari. I el nom de retall és ben just en aquesta ocasió, perquè han retallat només la part que els interessava, en lloc de deixar la pàgina sencera i —en tot cas— marcar quins paràgrafs es volen destacar. Sense saber d’on és ni de quan és...!

Ah! I parlant d’història, recentment també han vist la llum les memòries d’en Josep Poca i Gaya, Un capellà gens clerical, un polític poc polític, que dissabte passat es presentaven a Conesa, on havia estat rector als anys seixanta. Encara no he tingut temps de fullejar cap d’aquestes novetats, però a veure si aquest estiu podem llegir-ho tot.